Sempre que marxo de casa carregada amb el trolley per baixar a Barcelona me'n vaig amb un cuquet a l'estómac.
Sé del cert que estaran de meravella, cuidats per la Stefania, que en te cura com si fos jo mateixa (És una noia excepcional, molt dedicada i que s'estima molt el Bruc i la Lluna), però no puc evitar de de pensar-hi i preguntar-me: Farà molt de fred? Sort que la Lluna porta el seu abriguet! Plourà? Ai, que la pèrgola no aïlla del tot i cau aigua! Sort de la caseta de fusta! El Bruc es trobarà bé? Avui potser estava un pèl alt de sucre...
Després els dies passen volant i en un tres i no res serà dilluns i els tornaré a veure!
El cap de setmana passat el Bruc no va estar bé, però almenys aquesta vegada està bé, tranquil, menja de meravella... Bé, va una mica coix, però això ara com ara no és greu. O sigui que estic tranquil·la.
Per a passar-me l’enyorança de gossets penjo algunes fotos dels darrers dies. Que guapos estan els dos!!!
Fa venir ganes de dormir, el Bruc!
El Bruc al parc dimarts passat, buscant trossets de pernil. Li encanta, aquest joc!
La Lluna ben tapadeta per a fer una bona migdiada. Que delicada i petita es veu!
Aquesta és d'aquest matí, en una àrea cani. Als llocs on toca el sol ja gairebé no hi ha neu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada