divendres, 22 de novembre del 2013

Treball després d'una pausa

Després d’un temps de pausa torno a treballar amb el Rodri. A l’estiu semblava apàtic i no estava gens interessat a fer res i jo, la veritat, em vaig desanimar una mica.

Així doncs vaig pensar de deixar-lo descansar i no fer res amb ell. L’única cosa que vaig continuar fent era tirar-li un tronquet quan passejàvem i demanar-li que me’l portés. Com que això li agrada fer-ho, li demanava un parell de vegades i prou.

Fa poc vaig començar a tornar a fer coses d’obediència de les que ja havíem fet. Però sols ell i jo, sense altres gossos a la pista, i només de manera lúdica, sense pressió i sense passar-me, demanant les coses nomes un parell de vegads per no saturar-lo. I el resultat ha estat fantàstic! Està molt receptiu a les coses que li demano, em mira molt i fa les coses divertint-se, que es el més important.

Aquí un poso un vídeo molt curtet d’un dels exercicis que fem:

Amago una mica de salsitxa de Frankfurt sota un con i li faig buscar entres altres cons. El millor del vídeo és veure les ganes amb que ho fa i com mou la cua, senyal que s’ho està passant be.



Ja aniré penjant més vídeos per a compartir amb vosaltres els seus progressos, que segur que seran molts!!








dimecres, 20 de novembre del 2013

El vent i La Lluna.

Quan fa vent la Lluna ho passa molt malament. Suposo que el que la molesta sobretot és el soroll, perquè ella és molt sensible als sorolls forts com petards, trons, etc. El vent, quan passa entre alguns objectes fa un soroll molt agut que em sembla que és el que la molesta més.

Total, que ahir per la nit va fer un vent increïble (jo aquí no havia vist un vent tant fort mai) i vam passar... la nit del lloro!

Normalment els nostres gossos no pugen mai al pis de dalt, on son els dormitoris. Doncs els dies de tempesta, petards, etc. sí que puja i nosaltres li permetem, ja que són moments puntuals.

Ahir va ser un d’aquests dies, o més aviat una d’aquelles nits. El problema va ser que pujava, s’enfilava al llit i quan estava arraulideta xiulava el vent i s’aixecava i marxava per a tornar al cap d’una estona i repetir l’operació.

Resumint en una paraula: la-nit-del-lloro!!!

Per sort Aquesta nit no ha fet vent i hem pogut descansat tots la mar de bé!

Ai, Lluna Pruna!!!


dimecres, 16 d’octubre del 2013

Ja som aquí... de nou!!!







OK, la pausa ha etat mes aviat llargueta, però vaja... l’important é que ja torno a ser per aquí.

Avui parlaré de gossos que no han tingut una vida gaire fàcil. En concret, parlaré de la Mora, la gosseta que té acollida la meva veïna consol.

Aquí la teniu:
 
El seu fill gran la va recollir d’una granja de la província de Salamanca on la tenien lligada en un arbre, morta de gana i bruta, esperant que el seu amo trobés el moment de penjar-la, perquè ja no li servia per a res (vigilava el ramat de vaques) i allà quan els gossos ja no serveixen... doncs això, els pengen. Suposo que seria massa car i massa molèstia portar-los al veterinari a donar-los, com a mínim, una mort digna...

Total, que ells la va agafar amb una manta (no caminava) i la va pujar al cotxe. La va tenir els primers dies, la va portar al veterinari, li va començar a donar un bon pinso... y de mica en mica es va anar recuperant d’aquella manera que només els gossos poden fer. És increïble en canvi que va fer en 15 dies!!

Com que ell no podia tenir-ne cura perquè viatja molt, la va portar a casa de sa mare, on està vivint des de principis de mes. 

Als matins sortim juntes a passejar amb els tres gossos i la veritat és que la Mora està gaudint moltíssim de la seva nova vida.

Aquí la teniu!
 
Fa bona cara, oi? I com li brilla el pèl!

Ara ja estem en procés de buscar-li una casa. No serà fàcil, perquè té 7 anys i camina una mica malament de les potes de darrera (tot i que està millorant moltíssim a base de fer exercici). Però es mereix una segona oportunitat i una família que se l’estimi i la cuidi com es mereix.

Seguiré informant!!

Mònica.






divendres, 26 de juliol del 2013

De banys i nous amics.

Jo no els banyo massa sovint, els gossos, però ara a l’estiu, com que ho puc fer al jardí, ho faig més sovint. I aquí teniu els dos protagonistes ensabonats i a punt per l’esbandida!

A la Lluna el bany no li agrada gens i tremola com una fulla encara que estiguem a 40º.

 



Al Rodri li encanta refrescar-se als bassals de fang, però esveu que fer-se el bany és molt diferent (mmm...) i tampoc li agrada.

Però tots dos aguanten com valents! I saben que després sempre hi ha una xuxe de premi!!!




Aquest darrer mes al Centre Caní hem conegut el Zaky, un fantàstic gos de raça misteriosa que va arribar al Centre amb algun “problemilla” de comportament que ràpidament està canviant. És super sociable amb els gossos i de vegades s’apropa massa fort i atabala els altres gossos. Però de mica en mica anirà millorant!

Aquest és el Zaky enfilat dalt d’un tobogan. No té por de res, el noi!




Com que viu al poble, i s’entén molt bé amb el Rodri i la Lluna, hem quedat alguns dies per a treure’ls a passejar junts. Tant el Zaky com el Rodri tenen deliri per jugar amb gossos, o sigui que quan passegem junts s’ho passen pipa.

Aquí teniu algunes fotos de les passejades que fem i d’una tarda que va venir a casa.


Ehem... la manteta, de fet, no l'haurien de fer servir per a jugar, però quan s'emociona molt, el Rodri l'arrossega pel jardí. Moníssim, no???




Aquestes dues darreres fotos em fan morir de riure! El dos jovenots (ténen gairebé la mateixa edat) super pendents de la xuxe que tenia jo a la mà i la Lluna atabalada perquè la volíem fer seure perquè sortís ben guapa a la foto.

Ah, els gossets...! 





dimarts, 23 de juliol del 2013

Cangurs!


El cap de setmana passat varem tornar a tenir a casa la Túa. Ens encanta fer de cangurs de tant en tant! I als gossos, sobretot al Rodri, també li agrada molt.

A la Lluna no li agrada massa la Tua perquè té un nivell d’energia molt més alt que el d’ella i la Lluna és molt “senyoreta”: no li agraden els gossos que l’atabalen, que fan massa soroll, etc... A mesura que es fa gran es va tornant una mica cascarràbies!!

Dissabte al vespre vàrem fer el ”Clar de Lluna”, una fantàstica caminada d’un parell d’hores que es fa la primera nit de lluna plena de juliol. Com que la Lluna s’espanta amb la gent i els petards (en tiren un per començar) i el Rodri busca sempre fer pipí per tot arreu, aquest any hi hem portat la Túa, que no té por de res i s’ho va passar pipa!!

Aquí teniu dues fotos, una del començament. Noteu com es començava a fer fosc? La passejada comença a les 22,00h.


I aquesta altra és de l’arribada. Encara que a la foto no ho sembli, està cansada!!



Aquella nit va dormir plana!!!

divendres, 12 de juliol del 2013

Fem classe!

L’altre dia al cole vaig fer algunes fotos.

 


Quin goig que fant tant quiets, oi? Semblem bones persones...




 
En aquestes el Rodri està fent terra mentre els altres gossos li giren al voltant. Això ho vàrem fer amb tots els gossos que hi ha a la foto. Aquest exercici va molt bé per millorar l’autocontrol del gos i aguantar la pressió. El Rodri ho fa de meravella!


Però no tot és un camí de roses!!

El problema ve quan treballem amb el Dummy (ja vaig explicar aquest treball en un altre post). Potser és l’edat (encara no té l’any i els Labradors maduren tardet), la calor (en fa moooolta!)... o que el tinc una mica massa mimat i no s’ha d’esforçar per res (és una mica mandrós).

Per això m’he proposat buscar quines coses podria millorar jo per aconseguir tenir-lo més motivat a treballar. La idea és que les coses que vulgui se les hagi de guanyar d’alguna manera.

Per exemple, abans de sopar que segui, abans de deixar-lo lliure que faci alguna cosa... perquè entengui que ell hi ha de posar de la seva part, si vol aconseguir alguna cosa que li agradi molt.

Ja aniré explicant com va!!

US deixo amb una foto d’un dia que vam fer classe pel bosc (a la pista feia molta calor). Va ser molt divertit!!



dimecres, 19 de juny del 2013

Jocs i corregudes

Les tardes que anem a Vallgorguina a fer classe procuro arribar sempre una ½ hora o ¾ abans de l’hora de començar per a poder deixar els gossos córrer lliures i desfogar-se, sobretot la Lluna.

Dimarts passat vaig filmar aquest vídeo. Quin goig fa veure’ls córrer, oi?



És un espai fantàstic: enorme, tot vallat i protegit, tranquil... A mi m'encanta!

L'hauria de conèixer més gent...   









dilluns, 17 de juny del 2013

Seguim treballant!

Tot i que amb la Lluna ja no faig obediència (estic més centrada en el Rodri, que ho necessita més), quan vaig a Vallgorguina procuro sempre fer alguns exercicis amb la Lluna.

És molt important quan tens un gos sènior no deixar de fer coses amb ell adaptades, això si, al seu estat físic i mental.

A més, si incorpores un altre gos a la família és també molt important que el gos que ja tenies no es senti deixat de banda en favor del que acaba d’arribar (que sovint es un cadell que requereix moltíssimes atencions per part nostra).

Jo amb la Lluna segueixo fent els treballs d’olfacte que fèiem a Monza: Cerca d’objectes, seguir rastres i mobility, és a dir posar-li xuxes per entre obstacles perquè es diverteixi buscant-les alhora que treballa la flexibilitat del seu cos.

Aquestes fotos són del darrer exercici que va fer. Per trobar un trosset de Frankfurt la Lluna és capaç de saltar qualsevol obstacle!!!

 




Apart d’això, la Lluna també sap buscar-se ella sola la diversió. Mireu què va trobar l’altra dia! Un conill mort.


Ja us podeu imaginat com va disfrutar arrossegant-lo amunt i avall!! Sort que després d’un quart d’hora el va amagar i vam poder seguir la nostra passejada!!

dimarts, 11 de juny del 2013

Educació Canina.

Ahir al Facebook vaig veure un cartell molt interessant. Parla deq uè fer quan un gos es posa agressiu (ronca, ensenya les dents) quan té una joguina (o menjar o qualsevol cosa) i no la vol deixar.

Us l’enganxo aquí, perquè em va semblar súper interessant. És una cosa que tot propietari hauria de saber.






dijous, 30 de maig del 2013

Passejant pel bosc amb la Lúa!

Doncs encara tenim la Lúa a casa! I ens ho estem passant pipa amb ella!

Aquí teniu una foto de la protagonista. Guapa, eh?

 



Cada dia descobrim coses noves. És fascinant! Veure com ho observa tot, com imita els grans... Feia temps que no teníem cap cadellet a casa i tot i que donen feina, també donen moltes alegries.

I amb la Lúa no ens podem queixar. És súper bona! A casa no toca res. Cada vespre ha dormit a l’habitació amb nosaltres perquè la volíem tenir ben controlada i que jugant no deixés descansar al Rodri i la Lluna. Però ahir al vespre quan li vaig dir que em seguís per a pujar a dalt a dormir ella se’n va anar directament cap al llitet del Rodri on ell ja estava estirat). Era obvi que preferia quedar-se a baix i és clar, no li vaig dir que no. A més, tenia curiositat per saber com aniria.

I ha anat genial! S’ha portat molt i molt bé, no ha fet cap pipi ni ha molestat els grans. Ja ho dic jo: una super gosseta!

Ahir durant la passejada vaig filmar aquest vídeo. Així us podeu fer una idea de com van les passejades.

(Haureu de clicar l'enllaç, perqùe no acnsegueixo penjar-lo com sempre...) 



Vivim en un entorn privilegiat.




dilluns, 27 de maig del 2013

Una convidada!


Doncs la passejada al pantà va anar genial! La llàstima és que no vaig fer fotos. Xerrant, xerrant em vaig despistar. Un altre dia!

Des de dissabte passat tenim una convidadeta canina a casa!!! Si, si! Tenim la Lúa, la Labradoreta dels nostres amics Maite, Albert i Laia!

I ens ho estem passant tots genial! És un encant de gosseta. Té tres mesos i mig i ens morim de riure mirant-la. És millor que cap programa de la tele, creieu-me!!

Està enamorada del Rodri i s’ho passen genial. Mireu!





De tant en tant els hem de frenar, perquè la Lúa no pararia en tot el dia i en canvi el Rodri de vegades s’atabala una mica.

En canvi la Lluna no en vol saber res i des del principi li va fer saber. La Lúa, que és molt llesta, no la molesta. De tant en tant la saluda i prou.

El que és un xou és passejar-los a tots tres. Avui he sortit jo sola i uf, quin xou de corretges!! Però vaja, amb paciència i bon humor es pot fer!!

I mireu quin goig que fèiem!!



Possiblement demà per la tarda vinguin a recollir-la. Ai, que la trobarem a faltar!!!



dijous, 23 de maig del 2013

Fem nous amics.

Avui durant la passejada del matí hem conegut dos gossos nous, la Berna (una mastina guapíssima) i el Chihui (Un Chihuahua la mar d’eixerit).

Aquí els teniu. Les fotos són molt dolentes, però almenys us podeu fer una idea.



La mastina és una mica espantadissa amb els nens, però és un encant i molt sociable amb els gossos i les persones. És molt graciós veure el Chihuahua al seu costat la mar de tranquil. De fet, és fantàstic veure un Chihuahua caminant tranquil al costat de gossos molt més grans que ell. Normalment la gent els protegeix tant que n'acaba fent gossos espantadissos i fins i tot agressius. I és una llàstima, perquè són gossos amb molta personalitat i molt eixerits. Però se'ls ha de deixar ser gossos....

La noia i el seu marit s’acaben de traslladar al poble i com que no coneixen gaires camins per a passejar hem quedat que demà els acompanyaré al pantà. És un lloc espectacular per a passejar-hi els gossos. A veure si aconsegueixo fer millors fotos!!!

Quan érem junts ha aparegut la Mel, un encant de gosseta tipus Bretó.

El Rodri s’ho ha passat pipa! I la Lluna també! S’ha portat de meravella fins i tot amb el Chihuahua. Estic molt contenta.

Ja us explicaré com va la passejada de demà al pantà!











dilluns, 20 de maig del 2013

Una convidada inesperada.

La setmana passada el Jordi va recollir una gosseta que va trobar perduda pel carrer i la vàrem tenir a casa a dormir una nit. Va ser una experiència interessant!

Aquí teniu una foto dels tres gossets al jardí.

 


Vam mirar si portava el xip i com que sí que el portava vam trucar a la mestressa, que va resultar que l’havia donada a una gent que viu en una masia del Montseny. No era la primera vegada que la gossa desapareixia. Es veu que marxa sovint de casa a donar una volta tota sola. De fet, quan va ser a casa nostra se la veia la mar de bé i tranquil·la. El Rodri i la Lluna la van rebre molt bé. La gossa, que es diu Fiama, també es va portar la mar de bé, amb una actitud molt submisa envers el Rodri i la Lluna. Fins i tot en el moment de menjar (tenia una gana...!) era molt educada.

Com que aquell vespre mateix no la van venir a recollir la vam tenir a dormir, però a fora al jardí. Li vam posar una manteta i es va arraulir la mar de tranquil·la fins l’endemà. Gairebé ens va saber greu quan la van venir a recollir!!!

Estic molt contenta de la reacció dels nostres gossets, que es van portar molt bé amb ella.

De fet, sempre han acollit molt bé els gossos que han vingut a casa. Quan va venir la Giulia de Galgos 112 am ble seu marit i els tres galgos que tenen també es van portar de meravella. Bé, si vingués un mascle potser el Rodri no l’acceptaria, però amb la resta de gossos no té cap problema. Al contrari, es podria dir que li encanten les visites!!!

Millor així, perquè a mi m’encanta tenir gossos convidats a casa!!













dijous, 2 de maig del 2013

Arriba el sol!

Per fi s’han acabat les pluges! Quin avorriment! De fet, no només plovia, si no que feia un fred que semblava que fóssim a ple hivern!!

Aquesta foto del Turó de l’Home estè feta aquests dies. Quina passada, no?
 


I amb la pluja els gossets han hagut de tornar a fer servir els seus impermeables.

La Lluna el necessita perquè l’aigua no li agrada gens, però el Rodri podria passar sense. El problema és que després arriba a casa xop i la casa queda tota bruta i el que és pitjor, amb una olor de pèl de gos mullat que és terrible fins i tot per als qui ens encanten els gossos!

I la gran sort és que ell s’ho deixa posar tot, no té cap problema. Mireu quin goig que fa!



I aquí els teniu tots dos ben equipats.




I després d’una bona passejada... Res millor que una migdiada!!! N’hi ha que la fan al llitet i n’hi ha que prefereixen l’alfombra. La qüestió és fer-la!!!




Veient-los així vénen ganes d’imitar-los!








divendres, 26 d’abril del 2013

El curset de somni!!

Estic molt contenta! Fa un parell de caps de setmana vaig començar un curs d'educació canina pera esdevenir “Ensinistrador Professional i Tècnica en Modificació de Conducta”. Sona xulo, oi?

És un curs que fa una empresa que es diu EDUCAN (Cliqueu l'enllaç sivoleu xafardejar), molt important en el món de la cinofilia en aquest país. Estic molt Il·lusionada. Estic aprenent un munt de coses que m’ajuden a entendre millor els gossos i la seva relació amb les persones.

M’encantaria en un futur poder dedicar-me a educar gossos. M’encanta, sobretot, el tema de la modificació de conductes, és a dir ajudar un gos que té problemes i desenvolupa comportaments no desitjat (destrossar coses quan es queda sol, bordar, atacar altres gossos o persones...). És l’aspecte més difícil, penso jo, d’aquesta professió, però el més fascinant. Poder ajudar una família a conviure millor amb el seu gos és el màxim, no trobeu? Perquè quan arriba un gos a casa i les coses no van bé perquè e nou vingut té algun problema, pateix tota la família sencera.

Demà comença el segon cap de setmana i ja en tinc ganes!!

Quan la gent, en acabar el primer cap de setmana em preguntava com anava jo els responia: Imagina’t la cosa que més t’agradi en aquest món, i ara imagina’t poder estar un cap de setmana sencer parlant d’allò. Genial, no? Doncs això és el que vaig experimentar jo.

El cap de setmana passat no hi vaig portar cap gos, però aquest si, hi aniré amb el Rodri.

I prou d’enrotllar-me! Més val que us deixi alguna foto per acabar...

La LLuna fa uns dies que ha trobat a prop de casa un munt d'ossos gegants i gaudeix amagant-los, rosegant-los i fins i tot portant-los a casa.


Aquest os gegant el va portar fins a casa i ara de tant en tant el rosega. Pesava tant que la pobre havia d'anar parant i traient-se'l de la boca, de tant com pesava. Quen fart de riure, aquesta gosseta! 

divendres, 5 d’abril del 2013

Vacances i treball


Uf! Tinc el Blog una mica deixat... I això que ens passen un munt de
coses!!!

Potser el més divertit són els dies que vam passar a l’Ametlla de Mar. Com que encara no ha començat la temporada de platja, va portar-los a córrer una mica per la platja. S’ho van passar pipa! Mireu aquestes fotos.





Amb el Rodri seguim treballant a les classes tres dies per setmana.

Tant ell com jo estem millorant cada vegada més! Disfruto molt i em sembla que el Rodri també s’ho passa bé. Estem fent obediència i començem a treballar el tema de l’”apport”, és a dir portar un objecte que es diu dummy com aquest:
I que més endavant canviarem per un “apport” de fusta com aquest:

Jo li llenço i ell ha de buscar, recollir i portar-me. És molt divertit i és la feina que fan els Retrievers (cobradors), o sigui que estem treballant l’essència pròpia de la raça. Interessantíssim! A veure si un dia ve el Jordi i em filma mentre faig classe, així veureu què fem.




dimarts, 12 de març del 2013

Tenim una convidada!

Aquest cap de setmana hem tingut una convidada, la Túa, la gosseta del meu germà Toni.

Aquí la teniu.



Ells tenien una activitat de cap de setmana i ens van demanar si podíem tenir-la nosaltres a casa. De fet, nosaltres ja ens havíem ofert, o sigui que hem estat més que contents de tenir-la.

I ella s’ho ha passat pipa!!  Mireu el vídeo que vaig filmar.



Al vespre queia rodona, després de tanta activitat.



És una gosseta molt maca i mooooolt activa! Sempre té ganes de jugar, de córrer, d’explorar... Amb el Rodri i la Lluna es va portar la mar de bé. De vegades jugant anava una mica massa forta, però si li deies que afluixés o deixés de jugar d’aquella manera parava. Amb el Rodri no paraven de jugar i al Lluna s’ho mirava a distància i amb una certa dignitat. Ella ja no està per a segons què!!

divendres, 22 de febrer del 2013

El pantà de Sant Esteve


Les passejades del matí pels voltants del poble sempre son una xulada. Tenim la sort de viure en una zona amb molt de bosc i camps de conreu que de vegades estan en repòs i pels que els gossos poden córrer.

Molt a prop del poble tenim un pantà molt xulo i fa un parell de dies hi vaig anar amb els gossos.

La passejada és llargueta (per això només la fem el dia que tinc més temps al matí) i una bona part la poden fer deslligats, o sigui que és genial. Aquí teniu fotos d’aquesta darrera vegada.

La Lluna es va dedicar a entaforar-se pels llocs més inversemblants. Després li vaig treure l’abric perquè tenia por que se l’enganxés en alguna branca.


Si, si. Després d'aquesta foto... va desaparèixer dins els sotabosc.


Que bonic el reflex de l'aigua! La muntanya que hi ha al davant es el Turó de l'Home, força cobert de núvols baixos.

L’aigua estava tant alta que no vam poder donar tota la volta al pantà. Aquí es veu molt bé per on continua el camí normalment.



Us heu fixat en l'arbre?

Després, abans d’entrar a casa l’he d’eixugar amb una tovallola, a l'amic Rodri, perquè arriba xop. I de vegades, quan l’aigua on es fica no és tant neta (li encanten les basses fangoses) fins i tot l’he de ruixar amb la manguera! Quin gos!

Quan arribem a casa de vegades els deixo a fora una miqueta perquè de tant en tant s'acostumin a estar a fora fins i tot quan jo sóc a casa. I val a dir que ho accepten la mar de bé! Aquí els teniu, compartint llitet.


La foto està feta des de darrera el vidre.

Quin duet!!