Un any i poc després d'haver anat a buscar el Bruc ens va semblar una bona idea trobar-li una companya. Quan el deixàvem sol tenia una mica d’ansietat i estàvem segurs que amb un altra gos se li passaria. A més, es farien molta companyia. La nostra idea era agafar una gosseta més grans que ell que li fes una mica de mare (Bé, aquesta era la idea....). Com que el Bruc és un gos amb pedigree volíem que la gosseta fos adoptada. El destí va fer que jo un dia omplís una sol·licitud d’informació a Galgos 112. La resta és història...
Així doncs, a finals de febrer del 2008 varem anar a València a recollir una galgueta amb moooolta personalitat: la Lluna!!!
És una gosseta molt interessant i especial.
És valenta, moooolt independent, súper carinyosa amb les persones, tranquil·la a casa, juganera.... I de vegades molt espantadissa i insegura. És com una contradicció amb potes. Sovint em pregunto què li deu passar pel cap. Segur que té més pensaments profunds que el Bruc!
Poc després d'adoptar la Lla varem començar a portar el Bruc a ensinistrar, i més tard varem decidir portar-la també a ella. No tant per a fer-ne una bona ciutadana canina, que ja ho era, si no per a fer alguna activitat amb ella, portar-la a un lloc on hi ha altres gossos... A més, quan va arribar venia amb força pors i el treball que varem fer al “cole” va ser fantàstic. Quin canvi ha fet en aquests anys, la Lluna!
Varem provar fins i tot l’agility, però de seguida va quedar-nos clar a tots que la Lluna no és un "gos agility". Em sembla que el màxim que varem arribar a fer va ser quatre obstacles seguits sense corretja. Al cinquè apretava a córrer com una boja per la pista!
És tot un caràcter!
La Lluna, al contrari que la major part de galgos, és molt sociable amb les persones i de seguida que veu algú que la mira se n’hi va directe, a demanar carícies. Sabent això, en un parell d'ocasions l’hem portada amb grups de nens per a passar una estona amb ells. I ha estat un èxit total!
Encara ara fem classe un cop per setmana, ara ja no d’obediència si no per a treballar el tema de la cridada (el gran repte de la Lluna) i hem començat a practicar ell rastreig, o com dic jo, la “cerca”. És molt interessant i ho fa força bé, tenint present que és un galgo i no un gos de rastreig com un basset, és clar!!
El que jo pretenc amb la Lluna és que es diverteixi, fer coses juntes que la facin pensar i treballar una mica. No em cal guanyar concursos ni la vull apretar massa ni demanar-li el que no em pot donar. Vull fer-ne una gossa feliç.
Oi, Lluna? Guapíssima!
