DINOS

Heu sentit mai a parlar dels DINOS? Segurament no. Jo fins ahir tampoc. Són els "Dogs in Need of Space”, és a dir els Gossos que Necessiten Espai.

Vaig tenir referències a aquesta mena de gossos a través del fòrum de gossos diabètics que tant m'ha ajudat amb el tema del Bruc. Un altre dia ja us en parlaré.

Els DINOS són gossos als que, pel motiu que sigui, no s’hi han d’acostar les persones i/o els altres gossos. Son, per exemple:

- Gossos de Treball (pigalls, d’assistència, policies) que no s'han de molestar quan treballen.

- Gossos vells, que no volen que se’ls acostin gossos joves perquè els atabalen.

- Gossos que tenen por o no s'entenen d’altres gossos.

- Gossos que tenen por o no s'entenen amb les persones.

- Gossos malalts (crònics, acabats d’operar, etc) que no poden jugar fort amb altres gossos o que tenen dolor si els acaricies.

Les darreres diapositives llencen els següents missatge:

- Els DINOS no són mals gossos. Només necessiten el seu espai.

- Les famílies dels DINOS han gastat i gasten molts diners i esforços a socialitzar, educar i tenir cura dels seus gossos.

- Els DINOS necessiten que els ajudis a crear un entorn de respecte que sigui segur tant per a tots els gossos com per a les persones.

Els propietaris de DINOS demanen a la resta de propietaris:

1.- Que tinguin el gos lligat excepte els llocs on es puguin deixar lliures.

2.- Que mantinguin fixa la corretja extensible quan passin a prop d’un altre gos, quan siguin al veterinari, etc.

3.- Que demanin permís abans d’acostar-se o deixar que el seu gos s'acosti a un gos.

4.- Que esperin la resposta isi el propietari del DINOS diu que és millor no acostar-s’hi, que no s'ofenguin.

5.- Que no permetin que el seu gos persegueixi o atabali els DINOS.

Finalment, demanen comprensió perquè diuen que tots els gossos, en algun moment de la seva vida, necessitaran espai (quan siguin vells, estiguin malalts...). Qualsevol gos pot esdevenir un DINOS.

Aquest és el vídeo.

PS. És que el Bruc és una mica DINOS. No s'entèn amb els gossos mascle. Per això jo agraeixo molt que no se'ns acostin quan passegem. De vegades m’ha passat i per mi és un problema. Jo, amb el gos lligat, poca cosa més puc fer si se m'acosta massa un altra mascle. I el meu gos pesa el mateix que jo, amb la qual cosa em costa aguantar-lo, distreure'l o allunyar-lo si se m’acosten a menys d’un o dos metres.

Jo, a canvi, coneixedora del meu gos (que m’estimo amb bogeria), procuro no portar el Bruc mai sense lligar i el tinc molt ben educat per tal que no causi cap problema.

D’això se’n diu tinença responsable.

Apa! Que ens espera un cap de setmana ben fred, a Monza!!! A gaudir-ne!!