A la platja!!!

Avui marxem cap a l'Ametlla de Mar fins dijous! Que bé!

I el millor és que ens hem assebentat que aquest any a l'Ametlla han habilitat una platja per a gossos!!!! Fantàstic!!!!

Ja tinc ganes de portar-hi el Rodri! S'ho pasarà genial, entre l'aigua i tants gossets per a jugar!! A la Lluna no li agrada l'aigua, però segur que també s'ho passarà genial.

Miraré de filmar-ho i penjar-ho al blog divendres.

De moment, us deixo amb imatges d'una passejada per la nostra estimada Tordera, que cada dia baixa amb menys aigua.

Ommm.... Ommm...

Només he pujat un moment a dutxar-me....

EN fi! Almenys no ha trencat res, només “ha mogut les coses de lloc”, per dir-ho d’alguna manera.

Sort que és moníssim i això el salva!!

Aquesta gosseta...

Brrrr...

Avui la Lluna m'ha fet enfadar una mica. Una mica molt, vaja.

Aquest matí anàvem passejant tranquil·lament, els dos gossos lliures (O més aviat els tres, perquè la Consol, la veïna, portava el Mat, el gosset que li han deixat per uns dies), quan de sobte a uns 500 metres d’on erem ha aparegut un gos, tot sol (potser perdut o potser d’alguna casa de pagès). Total, que quan la Lluna l’ha vist ha apretat a córrer com una esperitada cap al gos, seguida del Rodri. El gos ha fugit amb la cua entre les potes i jo els he perdut de vista a tots tres, perseguit i perseguidors. L’únic que s’ha quedat és el Mat, que és força poruc.  Els he cridat, però evidentment no m’han fet cap cas.

Ves a saber cap on han anat, seguint aquell gos.

Passats uns minuts ha vingut corrents, corrents, el Rodri, amb un pam de llengua a fora. I uns minuts més tard ha aparegut la Lluna, tota feliç i contenta, que se n’ha anat a menjar unes herbes tranquil·lament com si no hagués passat res.

He fet una respiració profunda, he recitat uns mantres (sort d’haver fet ioga!), l’he cridada i l'he lligada. Per sort ella no fuig quan la crides ni evita la corretja. Almenys una cosa positiva, no?

Però a mi aquestes coses em frustren. Ja sé que córrer està en la seva naturalesa i que després de tant de temps amb nosaltres jo ja hauria d'haver assumit i acceptat aquesta part de la seva personalitat, però què voleu que us digui, em sap greu.

Quan la Lluna veu un gos de lluny té curiositat i això és normal. El problema és que si l’altre gos dóna senyals de por ella es creix i el persegueix i el “xinxa”. A mi això em sap molt de greu. A més, puc imaginar què pot pensar l'amo de l'altre gos quan veu que un gos xuleja el seu (no ha estat el cas avui perquè no hi havia amo a la vist, però igualment...).

I no es pot dir que sigui una gossa frustrada que no surt mai, que no està educada, que no fa prou exercici, que no es relaciona amb altres gossos,  perquè no és el cas...

En fi! És la Lluna. I és la nostra gosseta. Mireu que bona que sembla!

I una altra foto per acabar. Amb tres gossos negres com el sutge (La Lluna, el Rodri i el Mat), davant del Pantà de Sant Esteve. Fem unes passejades fantàstiques, cada matí!

Ai, gossets...

Anècdota

Mireu quin gos més bo que és el Rodri:

L’altre dia feien una marxa atlètica per Sant Esteve i suposo que per començar i/o acabar tiraven petards. La Lluna es va espantar molt (li fan molta por). Tant es va espantar que va pujar al pis de dalt, a les habitacions, on no puja mai.

Doncs el Rodri es va quedar a baix, al rebedor, sense pujar. Pobret! Que mono! Nosaltres pensàvem que seguiria a la Lluna, però no va ser el cas.

Com en aquesta foto.

Aprofito per dir que després de dos dies dient-li que no pugés el Rodri ja ho ha après i ja no puja mai. Bravo, petit!

Per cert, el rebedor és una de les parts preferides de la casa. S'hi deu estar fresquet.

De fet, no dorm mai a sobre d’un llitet. Més aviat busca la frescor de les rajoles.

Que macos estan tots dos, tant relaxadets, oi? Us heu fixat en la llegüeta del Rodri???

Per cert, que amb aquest terra tant blanc ja us podeu imaginar com es veuen els pèl negres de l’amic Rodri!! Brrr... Podriem haver omplert un coixí, ja! En canvi, la Lluna no en perd gairebé gens. És delicada fins i tot per això, ella.

Us deixo amb una foto dels gossets refrescant-se a mitja passejada. Quina sort tant gran tenir aquest riuet al poble! A moltes de les passejades s'hi poden refrescar i beure.

Fa gràcia el Rodri. No és que el riu s'enfonsi de cop, no! És que li encanta estirar-se dins l'aigua. Quan sortim a passejar m'agrada portar sempre una piloteta i tirar-li.

Sense paraules...

PS. Jo al jardí hi tenia un estany... Ara hi tinc una piscina per a refescar-se després d'una passejada. I jo sense saber-ho!

PSS. Sort que no hi ha peixos...

El Rodri fashion-victim

El Rodri, com a bon seguidor de les noves tendències, apart de fer-se banys de fang que van la mar de bé per la pell, fa una mica més d’una setmana es va retocar les potes de gall per estar encara més guapo... i veure-ho tot més clar.

Ara ens toca revisar com va el post-operatori.

Jo li vaig posant una cremeta i donant-li antibiòtic. És un pacient fantàstic. Es deixa posar la crema al voltant dels ulls amb molta paciència (i fent uns sorollets com de resignació) i per l’antibiòtic.... què us he de dir! Ha descobert el gust inigualable dels formatgets, i quan dic la paraula “medicament” ja ve corrents, corrents, a seure davant meu com si fos un bon gosset (que ho és!) i esperar que reparteixi trossets de formatget amb pastilla amagada.

És un sol.

Avui penjo un vídeo d’una estona de joc del duet meravella. Em costa molt gravar-los mentre juguen, perquè quan veuen que agafo la càmera paren de sobte. Brrr... Per sort, ahir per la tarda es van deixar.

Fa gràcia com la Lluna el xinxa i llavors, si el Rodri juga massa fort, el frena fent-li quatre crits. Haureu observat també que de tant en tant també intenta.. ehem... bé, ja es veu, no? Això també ho fdeia amb el Bruc. Que consti ben clar a aquests masclets que la que mana és ella!!!

Ai, aquesta Lluna Pruna...! 

Però estic molt contenta, perquè s’entenen molt i no tenen cap conflicte ni pel menjar, ni per les joguines ni per les xuxes... Aquí els teniu menjant cadascú el seu os. Moníssims!

Banys de fang

Ahir vaig descobrir què significa anar a passejar amb un Labrador i trobar unes basses enfangades. Que bé s'ho va passar el tio!!!

Es va fer uns banys de fang fantàstics! I encara bo que no s’hi va estirar del tot, dins el fang! Només hi caminava, enfonsant-se fins tocar l'aigua amb la panxa.

Quan varem arribar a casa estava tot mullat i brut de fang. Això si, amb una cara de felicitat tremenda!!

Sort que tenim jardí i una manguera molt a mà i el vaig poder esbandir abans que entrés a casa, que si no...!

Mireu quin goig feien els dos gossets després de la seva fantàstica passejada!

Ai, quin personatge, el Rodri!

Cada dia al matí sortim a passejar ben bé una hora. Fem passejades on els gossos van una estona lligats i una estona lliures. Van tots dos la mar de bé. La Lluna no cal ni dir-ho. És una meravella, i va força tranquil·la, potser per l'edat i també segurament la calor. L'únic problema que tinc és quan la Lluna s’allunya massa i el Rodri la segueix. És un mal exemple per ell, que no voldria que se m'allunyés gaire. Potser el que hauré de fer de tant en tant és lligar-ne un. Sol, el Rodri no s’allunya. I quan el crido ve de seguida tot remenant la cueta. És un encant! Jo el felicito molt per a tenir-lo molt motivat a tornar. Encara és molt jovenet i està aprenent.

El duet meravella!

Comença la nostra vida amb el Rodri.

El Rodri ja porta uns quants dies a casa i la veritat és que sembla que hagi estat amb nosaltres des de sempre.

Se’l veu integrat, oi?

A casa estem tots molt contents amb ell. Dins està molt tranquil, tot i que de tant en tant a ell i la Lluna els agafa el moment de bogeria i jugen, però si no estan tots dos molt tranquils.

A les passejades de mica en mica el vaig deixant lliure més estona, tot i que vigilo molt, perquè quan la Lluna també va lliure de vegades se m'allunya massa i no voldria que el Rodri seguint-la es desorientés i es perdés. Però vaja, quan el crido ve de seguida, en aquest sentit no em puc queixar gens. Només quan veu un altre gos té molt d'interés i no m'escolta gaire, però vaja, és encara molt jove i no hem treballat la cridada ni res.

Mireu aquest video d’una passejada pel riu. S’ho passa bé, oi?

Per altra banda, estic molt contenta perquè quan ens hem trobat amb gossos (mascles i femelles) es porta de meravella i té moltes ganes de jugar i relacionar-se.

És divertit observar les semblances i diferències amb el Bruc. Sovint el Rodri té gestos i postures com el Bruc (Quan s'estira, per exemple), però també té coses molt diferents que hem d'anar entenent. Per exemple, és molt guardià. Quan veu alguna cosa estranya borda una mica i això ens fa gràcia, perquè el ruc no ho feia mai.

És molt maco també veure com quan l’Arnau es submergeix al riu ell l’observa tot amoïnat i quan surt de l’aigua de seguida l'olora per controlar que tot va bé.

La veritat és que s’ha adaptat a nosaltres de manera sorprenent.

I per ara no m’enrotllo més! Us deixo amb un mini video de l’Arnau i el Nil, el meu nebot, passejant pel poble per anar cap al riu. Quin goig veure’ls passejar els tres tant tranquils, oi??

El Rodri!!!

Fa un temps ja vaig comentar que hi havia la possibilitat que en tornar de vacances... doncs passés alguna cosa...

I efectivament! Ha passat fins i tot una mica abans!

Us presento... el Rodri!!

És el gos del nostre amic, ensinistrador i criador de Labradors Francesc Isern, i ens l'ha cedit per a tenir-lo un temps. Que bé, no? Ja us havia explicat la nostra preocupació per la tristesa de la Lluna quan marxàvem de Monza cada quinze dies, i el Francesc quan li vaig comentar em va proposar de tenir el Rodri durant un temps. Té uns deu mesos, cosa que és fantastica perquè així nosaltres podrem estar tranquils sabent que estarà bé amb la Lluna. Podran jugar i fer-se companyia sense por que la Lluna li faci mal. És que jo deixar un cadellet de dos mesos sol amb la Lluna tants dies... uf, patiria un munt.

La setmana passada el varem anar a conèixer i amb l’Arnau va sorgir una connexió fantàstica, tant que el primer dia l'Arnau ja em va dir: “El Rodri és la bomba!". Aquest és un vídeo que vaig filmar el dia que l’Arnau el va conèixer.

A l'Arnau l‘entristia pensar que si ens l’emportàvem a Monza no el veuria, i va demanar si el podíem tenir aquest estiu. I com que jo estic més que encantada i el Francesc hi va estar d’acord... Dons ja el tenim aquí!

Aquesta ha sigut la segona nit que ha passat amb nosaltres. I sort del transportin, perquè el tio té una energia inesgotable i és un lladre fantàstic!! Fa molt de riure. Estem tranquil·lament asseguts i el veiem passar amb un drap de cuina a la boca tant feliç... o amb una sabata... o un coixí... Fins i tot amb el comandament de la tele!!! Jo no puc evitar que se m'escapi un somriure... Però ell és tant bo que quan li dius "No” deixa de seguida el que té a la boca.

Amb la Lluna també s’entén molt bé. L’accepta i fins i tot hi juga molt! No té cap problema de possessió amb les joguines ni amb el menjar... No estira gens de la corretja... En fi! Un gosset fantàstic!! Segur que el disfrutarem moltíssim!!

Abans d'ahir per la tarda varem anar a visitar el Fermín y la Lupe i també allà van jugar molt. La Neus va fer aquest vídeo.

Doncs res! Ja aniré explicant cosetes i anècdotes del Rodri i la Lluna. És molt divertit observar-los, o sigui que tindré material per al blog per a donar i vendre. Armeu-vos de paciència!