Varem anar a buscar el Bruc al criador Nagusi , a Pamplona, un divendres del mes de desembre de 2006, quan ell ja tenia 4 mesos (va néixer el 5 de juliol de 2006).
Era el nostre primer gos propi, i malgrat tot el que jo al llarg de la meva vida havia llegit, sentit i vist sobre gossos, no teníem gaire idea del que suposava posar-se un cadellet de Bullmastiff a casa. Això si: teníem unes ganes boges d’aprendre!
El Bruc és i ha estat un mestre en una infinitat de sentits. Ens ha ensenyat a ser pacients quan destrossava alguna cosa, estrictes amb les normes, tolerants amb els pèls i les baves... Uf, un munt de coses! A canvi ens dóna un carinyo incondicional que ho compensa tot.
El Bruc ha estat molt fàcil d’educar a casa. Llevat de les rosegades de cadires i alguna bossa d’escombreries rebentada al mig de la terrassa (encara tinc la imatge clavada a la retina: quin escampall de deixalles que va fer!) de quan era cadell poca cosa més ha fet. De fet, s’ha anat guanyant per dret propi passar de dormir tancat a la cuina a dormir al menjador i amb accés lliure a tota la planta baixa.
El Bruc és un mascle no castrat, i això unit al seu caràcter i al fet de tenir una companya femella, la Lluna) van fer que en un moment donar es mostrés força agressiu amb els altres mascles. Un dia varem tenir un ensurt, quan encara el deixàvem lliure pel camp, i llavors varem decidir recórrer a l’ajuda professional. Al Centre Caní Vallgorguina el Francesc i el Jaume, però sobretot el Francesc, ens han ajudat un munt a poder gestionar el Bruc. Quines èpoques glorioses, quan a l’hivern feia un fred que pelava i fèiem les classes quan ja era fosc, equipats amb guants i gorro!
Va ser un treball molt interessant de coneixement del gos, i també de coneixement propi (Quantes coses transmetem als gossos sense ser-ne conscients!) que m'ha portat a voler aprofundir en el fascinant món de l’ensinistrament i del coneixement del gos en general.
De fet, el Bruc fins i tot 'ha introduït al món de les exposicions canines. Com a Lauburu de Nagusi va participar en dues exposicions, quedant la mar de bé a totes dues.
Ja ho he dit abans, que el Bruc ha estat el meu mestre en molts aspectes! Llàstima que varem haver de deixar el món de les exposicions.
Si, perquè un altre aspecte en el que m’ha fet de mestre és el de la salut canina. Renoi, si n'estic aprenent, de veterinària!!!
I és que el Bruc és un gos delicat de salut. Ha patit una llarga llista de problemes, sobretot cutanis (foliculitis, mastocitomes, tumors de les glàndules hepatoides...). I per si això no fos poc, l'11 de desembre de 2009, després d'una reacció adversa a un medicament que li va causar una anèmia hemolítica i una hepatitis el Bruc va ser diagnosticat amb Diabetes. Des de llavors he fet un llarg recorregut per a conèixer la malaltia (ni tant sols sabia que els gossos la podien tenir!), intentant entendre com funciona a fi de donar-li al Bruc la millor qualitat de vida possible. I vaja, diria que la té...
Ara té cinc anys i està en una fase molt bona de la vida, tranquil, obedient, súper carinyós (sembla mentida, un gos mascle tant grandot com ell!)... És un súper gos!
Que duri!
El Bruc va morir el 3 d'abril del 2012.
Impossible dir amb paraules el que aquest gos ha significat per a mi.
