La saga del Bruc.

Uf! Ens va costar tornar, ahir!! El nostre vol es va endarrerir... 5 hores!!! Varem arribar a l’aeroport a les 9,30 i varem enlairar-nos a les 16,15. Gens malament, no? Quin estat de nervis!

I amb les ganes que tenia jo de veure els gossets!!!

Quan vaig arribar a casa, cap a les 19,00, quines alegries!!! El Bruc va venir de seguida amb una piloteta a la boca i la Lluna movent la cueta com una boja!!! Ja sé que no s’han de saludar amb massa efusivitat, els gossos, però que carai! Jo ho faig!! Però és que els meus gossos ni en els moments de més bogeria em salten a sobre excitats! Són ben educats fins i tot en això. Així que ens podem permetre saludar-nos amb efusivitat sense problemes.

Oh, i el mateix passa quan marxo de cap de setmana. M’agrada que vegin com preparo el trolley. Així ja saben que la rutina canvia. De fet, quan acabo de preparar el trolley i estic a punt per marxar els crido per donar-los una xuxe i deixar-los al jardí i la Lluna surt de seguida, sense protestar. El Bruc surt més a poc a poc, però també surt de seguida. Son fantàstics! Entenen la situació i l'accepten de bon grat. A més, la Ste ve tres cops a dia a fer menjars, medicacions, passejades, jocs... O sigui que estan també molt bé quan jo no hi soc.

El Bruc.

Doncs el vaig trobar força bé. Això si, força prim. Tinc curiositat per saber quan deu pesar. Es deu haver aprimat uns 4 quilos, Aquests dies. És que ha menjat molt poc. Sort que ahir va començar a menjar millor!!

Finalment hem interromput el tractament amb el Glucantime. Lie stava fent mal de debò, perquè dissabte no es podia ni moure i ha estat suspendre el tractament i començar a trobar-se millor.

Encara no he anat al vete, però hi he parlat avui i hem quedat per demà. De totes maneres m’ha avançat que ell no és partidari de provar l'altra medicament per la leishmania, el Milteforan, perquè dóna vòmits i diarrea i el Bruc, com que no té massa bona sort, segur que patiria les dues coses!! Ell proposa deixar-lo estar i seguir el tractament només amb el Zyloric, un dels medicaments.

Jo, la veritat, hi estic d’acord. El risc de tornar-li a donar un medicament tant fort és molt gran i no sé si val molt la pena. Potser és millor que visqui feliç i sense massa medicació fins que pugui i llavors prendre la fatídica decisió.

La Ste m’ha parlat de l’homeopatia (ella porta la Mopsy a un veterinari homeòpata, que aquí n’hi ha força) però la veritat, començar de nou amb un veterinari nou, una medicina nova...  se’m fa una mica dur. A més, l'homeopatia és lenta i el Bruc no té massa temps. En fi, ja veurem com va demà la reunió amb el vete.

Ahir al vespre quan dormia li vaig posar una esterilla calenteta a sobra l’esquena (hi té una massa dura al lloc on punxàvem), que li fa força mal. Que bé que estava, el tio!!

I dos videos més, per acabar l’entrada amb un punt divertit.

La Lluna jugant al jardí amb la neu. No feu cas de la pèrgola que es veu al darrera; la va tirar el vent i amb el mal temps no hem tingut ocasió de recollir-la.

I el Bruc demanant menjar... però no del seu, si no del bo: xuxes, pernil dolç... El vaig fer dimecres passat. Quina cara de peneta que fa! Ah, fixeu-vos com ja li costava asseure's pel dolor a les aixelles i l’esquena! Sort que hem interromput el tractament...