L'hora de la veritat.

Demà comença la prova de foc. per primera vegada des de que tenim el Rodri baixem a Barcelona. I no puc evitar de sentir un cuquet.

Tenim una gàbia a punt per`què la Ste el tanqui per la nit si ho creu necessari. Nosaltres no el tanquem mai i es porta de conya, però no sabem si el nivell de frustració augmentarà cada dia quan vegi que no tornem, augmentant també el nivell de les destrosses. Per si de cas... per les nits tenim la gàbia i de dia el jardí.

Per cert, que aquest cap de setmana hem estat força fora de casa i hem deixat els gossets al jardí força hores sols. Doncs bé, el diumenge en tornar ens varem trobar això:

M’ha costat molt deixar la gespa neta! Aquesta escuma es fica per tots els racons!

El Rodri ha anat destrossant tots els llitets, o sigui que aquests dies estaran sota mínims. No serveix de res comprar llitets que sabem amb certesa que trencarà.

En fi! Mentre no plori i molesti als veïns, per la resta ja he dit a la Ste que no s'amoïni si veu gaires destrosses. D'això ja me n'ocuparé jo quan torni el dilluns.

Apart d’això, és un gos molt maco, tranquil (per la seva edat i raça) i escolta molt. O sigui que no ens podem queixar.

Acabo amb dues fotos.

La primera és d'aquesta tarda. Com que s'ha allunyat molt (fins perdre-la completament de vista uns minuts) emportant-se el Rodri amb ella, a la Lluna li ha tocat fer la resta de la passejada lligada.  

Finalment aquesta altra, amb la colla de gossos que ens trobem els matins (incloses les gossetes de la Stefania. Aquí hi ha un Whippet moníssim i un cadell de Nova Scotia Duck Tolling Retriever (Tela el nom!) en primer pla.

S'ho passen genial!! Veieu el Rodri, plenament integrat? Quin goig fa veure'l disfrutar així!