Anem d'excursió!

El cap de setmana passat vam fer una excursió xulíssima a un llac a prop de Bellinzona, als Alps suissos. Hi vam anar amb la colla pessigolla, és clar!

Va ser una passejada molt maca amb dinar en un refugi de muntanya. Que bona estava aquella polenta!!! I el pastís de fruits del bosc...!!! Mmmm!!!

Vam portar amb nosaltres els gossets, que s’ho van passar la mar de bé.

Bé, el moment de pujar al telefèric que portava al refugi no va ser tant xulo, per ells. Mareta meva quina por!!!!La Lluna amb la cua entre les potes i el Rodri aplanat a terra com un d'aquells dragonet o geckos. Pobreeets! Per sort un cop dins es van estar quiets. Total, només eren 3 minuts de trajecte... això si, amb un desnivell de gairebé 1.000 metres. Jo procurava no mirar avall!!!

Mireu aquesta foto!

Un cop a dalt la vista era espectacular.

El Rodri s’ho va passar genial corrents amunt i avall, remullant-se al llac...

I la Lluna encara millor corrent lliure i explorant els voltants.

L’únic rotllo és que com que la Lluna s'allunya molt, però molt, quan la deixava anar a ella havia de lligar el Rodri i viceversa, perquè no vull que el Rodri agafi el costum d’allunyar-se massa.

Jo pensava que en un entorn desconegut es quedaria més a prop nostre, però que va, es va allunyar igualment. Per sort un cop ha explorat torna la mar de feliç i es deixa lligar sense problemes. Però és una mica frustrant. Intento pensar que està en la seva naturalesa explorar, i provo d’acceptar-ho, però renoi, fa ràbia. I el pitjor és que la que hi surt perdent és ella, perquè la deixaria més lliure però no goso. Fins i tot al parc, quan la deixo s'allunya i la perdo de vista de fet, a les fotos que faig de la colla de gossets de la Stefania moltes vegades ella surt lligada o no hi surt, perquè senzillament no és per allà.

Paciència...

En aquest sentit el Rodri és una meravella. S’allunya una mica, si, però no tant com ella, evidentment. I torna de seguida quan el crides. Bé, llevat de si veu una gosseta! Llavors... se li disparen les hormones i no escolta res.

Els dies que he tornat a fer footing s'ha portat igual de bé que el primer, sense acostar-se a les persones ni als gossets. Una meravella!

Ara a veure si començo a practicar amb la bicicleta perquè aprengui a acompanyar-me! De mica en mica...