El Rodri, com a bon seguidor de les noves
tendències, apart de fer-se banys de fang que van la mar de bé per la pell, fa
una mica més d’una setmana es va retocar les potes de gall per estar encara més
guapo... i veure-ho tot més clar.
Ara ens toca revisar com va el post-operatori.
Jo li vaig posant una cremeta i donant-li
antibiòtic. És un pacient fantàstic. Es deixa posar la crema al voltant dels
ulls amb molta paciència (i fent uns sorollets com de resignació) i per
l’antibiòtic.... què us he de dir! Ha descobert el gust inigualable dels
formatgets, i quan dic la paraula “medicament” ja ve corrents, corrents, a
seure davant meu com si fos un bon gosset (que ho és!) i esperar que reparteixi
trossets de formatget amb pastilla amagada.
És un sol.
Avui penjo un vídeo d’una estona de joc del duet
meravella. Em costa molt gravar-los mentre juguen, perquè quan veuen que agafo
la càmera paren de sobte. Brrr... Per sort, ahir per la tarda es van deixar.
Fa gràcia com la Lluna el xinxa i llavors, si el
Rodri juga massa fort, el frena fent-li quatre crits. Haureu observat també que de tant en tant també intenta.. ehem... bé, ja es veu, no? Això també ho fdeia amb el Bruc. Que consti ben clar a aquests masclets que la que mana és ella!!!
Ai, aquesta Lluna Pruna...!
Però estic molt contenta, perquè s’entenen molt i
no tenen cap conflicte ni pel menjar, ni per les joguines ni per les xuxes...
Aquí els teniu menjant cadascú el seu os. Moníssims!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada