El Rodri ja porta uns quants dies a casa i la veritat és que sembla que hagi estat amb nosaltres des de sempre.
Se’l veu integrat, oi?
A casa estem tots molt contents amb ell. Dins està molt tranquil, tot i que de tant en tant a ell i la Lluna els agafa el moment de bogeria i jugen, però si no estan tots dos molt tranquils.
A les passejades de mica en mica el vaig deixant lliure més estona, tot i que vigilo molt, perquè quan la Lluna també va lliure de vegades se m'allunya massa i no voldria que el Rodri seguint-la es desorientés i es perdés. Però vaja, quan el crido ve de seguida, en aquest sentit no em puc queixar gens. Només quan veu un altre gos té molt d'interés i no m'escolta gaire, però vaja, és encara molt jove i no hem treballat la cridada ni res.
Mireu aquest video d’una passejada pel riu. S’ho passa bé, oi?
Per altra banda, estic molt contenta perquè quan ens hem trobat amb gossos (mascles i femelles) es porta de meravella i té moltes ganes de jugar i relacionar-se.
És divertit observar les semblances i diferències amb el Bruc. Sovint el Rodri té gestos i postures com el Bruc (Quan s'estira, per exemple), però també té coses molt diferents que hem d'anar entenent. Per exemple, és molt guardià. Quan veu alguna cosa estranya borda una mica i això ens fa gràcia, perquè el ruc no ho feia mai.
És molt maco també veure com quan l’Arnau es submergeix al riu ell l’observa tot amoïnat i quan surt de l’aigua de seguida l'olora per controlar que tot va bé.
La veritat és que s’ha adaptat a nosaltres de manera sorprenent.
I per ara no m’enrotllo més! Us deixo amb un mini video de l’Arnau i el Nil, el meu nebot, passejant pel poble per anar cap al riu. Quin goig veure’ls passejar els tres tant tranquils, oi??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada