Aquesta gosseta...

Brrrr...

Avui la Lluna m'ha fet enfadar una mica. Una mica molt, vaja.

Aquest matí anàvem passejant tranquil·lament, els dos gossos lliures (O més aviat els tres, perquè la Consol, la veïna, portava el Mat, el gosset que li han deixat per uns dies), quan de sobte a uns 500 metres d’on erem ha aparegut un gos, tot sol (potser perdut o potser d’alguna casa de pagès). Total, que quan la Lluna l’ha vist ha apretat a córrer com una esperitada cap al gos, seguida del Rodri. El gos ha fugit amb la cua entre les potes i jo els he perdut de vista a tots tres, perseguit i perseguidors. L’únic que s’ha quedat és el Mat, que és força poruc.  Els he cridat, però evidentment no m’han fet cap cas.

Ves a saber cap on han anat, seguint aquell gos.

Passats uns minuts ha vingut corrents, corrents, el Rodri, amb un pam de llengua a fora. I uns minuts més tard ha aparegut la Lluna, tota feliç i contenta, que se n’ha anat a menjar unes herbes tranquil·lament com si no hagués passat res.

He fet una respiració profunda, he recitat uns mantres (sort d’haver fet ioga!), l’he cridada i l'he lligada. Per sort ella no fuig quan la crides ni evita la corretja. Almenys una cosa positiva, no?

Però a mi aquestes coses em frustren. Ja sé que córrer està en la seva naturalesa i que després de tant de temps amb nosaltres jo ja hauria d'haver assumit i acceptat aquesta part de la seva personalitat, però què voleu que us digui, em sap greu.

Quan la Lluna veu un gos de lluny té curiositat i això és normal. El problema és que si l’altre gos dóna senyals de por ella es creix i el persegueix i el “xinxa”. A mi això em sap molt de greu. A més, puc imaginar què pot pensar l'amo de l'altre gos quan veu que un gos xuleja el seu (no ha estat el cas avui perquè no hi havia amo a la vist, però igualment...).

I no es pot dir que sigui una gossa frustrada que no surt mai, que no està educada, que no fa prou exercici, que no es relaciona amb altres gossos,  perquè no és el cas...

En fi! És la Lluna. I és la nostra gosseta. Mireu que bona que sembla!

I una altra foto per acabar. Amb tres gossos negres com el sutge (La Lluna, el Rodri i el Mat), davant del Pantà de Sant Esteve. Fem unes passejades fantàstiques, cada matí!

Ai, gossets...