Anècdota

Mireu quin gos més bo que és el Rodri:

L’altre dia feien una marxa atlètica per Sant Esteve i suposo que per començar i/o acabar tiraven petards. La Lluna es va espantar molt (li fan molta por). Tant es va espantar que va pujar al pis de dalt, a les habitacions, on no puja mai.

Doncs el Rodri es va quedar a baix, al rebedor, sense pujar. Pobret! Que mono! Nosaltres pensàvem que seguiria a la Lluna, però no va ser el cas.

Com en aquesta foto.

Aprofito per dir que després de dos dies dient-li que no pugés el Rodri ja ho ha après i ja no puja mai. Bravo, petit!

Per cert, el rebedor és una de les parts preferides de la casa. S'hi deu estar fresquet.

De fet, no dorm mai a sobre d’un llitet. Més aviat busca la frescor de les rajoles.

Que macos estan tots dos, tant relaxadets, oi? Us heu fixat en la llegüeta del Rodri???

Per cert, que amb aquest terra tant blanc ja us podeu imaginar com es veuen els pèl negres de l’amic Rodri!! Brrr... Podriem haver omplert un coixí, ja! En canvi, la Lluna no en perd gairebé gens. És delicada fins i tot per això, ella.

Us deixo amb una foto dels gossets refrescant-se a mitja passejada. Quina sort tant gran tenir aquest riuet al poble! A moltes de les passejades s'hi poden refrescar i beure.

Fa gràcia el Rodri. No és que el riu s'enfonsi de cop, no! És que li encanta estirar-se dins l'aigua. Quan sortim a passejar m'agrada portar sempre una piloteta i tirar-li.