Es va fer uns banys de fang fantàstics! I encara bo
que no s’hi va estirar del tot, dins el fang! Només hi caminava, enfonsant-se
fins tocar l'aigua amb la panxa.
Quan varem arribar a casa estava tot mullat i brut
de fang. Això si, amb una cara de felicitat tremenda!!
Sort que tenim jardí i una manguera molt a mà i el
vaig poder esbandir abans que entrés a casa, que si no...!
Mireu quin goig feien els dos gossets després de la
seva fantàstica passejada!
Ai, quin personatge, el Rodri!
Cada dia al matí sortim a passejar ben bé una hora. Fem passejades on els gossos van una estona lligats i
una estona lliures. Van tots dos la mar de bé. La Lluna no cal ni dir-ho. És una meravella, i va força tranquil·la, potser per l'edat i també segurament la calor. L'únic problema que tinc és quan la Lluna
s’allunya massa i el Rodri la segueix. És un mal exemple per ell, que no voldria que se m'allunyés gaire. Potser el que hauré
de fer de tant en tant és lligar-ne un. Sol, el Rodri no s’allunya. I
quan el crido ve de seguida tot remenant la cueta. És un encant! Jo el felicito
molt per a tenir-lo molt motivat a tornar. Encara és molt jovenet i
està aprenent.
El duet meravella!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada