Serà veritat que...

... tres és un número màgic??

Aquest matí he tingut tres gossets a casa! I feien un goig...!!

Començaré pel principi. Avui ha fet una calor increïble. L’aire era calent, calent. La Stefania portava tres gossos al cotxe, havia de fer una classe i li sabia greu deixar-ne dos (l’altra el volia fer servir a la seva classe) al cotxe més d’una hora.

Jo li he dit que els portés a casa, que al jardí estarien de meravella. I així ha estat! S'ho han passat genial. Mireu!

Són el Tobia, el Jack Russell, i el Muttley, el Golden. Són curioses les coses. De tots els gossos que hem conegut i coneixem aquí, el Tobia és el millor amic de la Lluna. I això que fisicament son molt diferents! Però s'entenen molt bé. Ell es deixa perseguir i també persegueix, i no es cansa mai de córrer tot i les potetes curtes que té!!

Us preguntareu perquè porta la campana, oi? Homes: tapeu-vos els ulls i les orelles, que això us farà mal: el van haver d'operar d'urgències per una torsió de testicles!!!! Quin mal!!! Però ara ja està recuperat. Aviat podrà deixar la campana! I això que si us hi heu fixat la tolera de meravella! Corre, salta, juga, menja, beu, dorm.... amb la campana. Quina meravella!!!

A migdia la Ste ha vingut a recollir el Tobia, que havia de tornar a casa, però ha deixat el Muttley fins la tarda, quan ens hem trobat per anar  afer footing.

Aquí el tenim jugant amb la Lluna. 

Feia tanta calor que costava fer-los jugar, sobretot a la Lluna. Jo anava provocant amb el bitxo blanc i negre (ja sé que no s'ha de fer massa, però el Mutley és de confiança total!), però costava, costava. La calor ens ha deixat a tots una mica aplatanats.

I em temo que demà segueix! Paciència...

Però ha estat un bon dia!