12/06/2012
Això de viure a dues cases és com una mica una
bogeria!
El dilluns surto de casa ben d’hora al matí, cap a les 7,30, i a la
una aterro a Milà. Agafo el cotxe i cap a casa! A casa faig 300.000 carícies i
abraçades a la Lluna (que ens troba moltíssim a faltar), menjo alguna cosa,
arreglo una mica la casa i... com si res, cap al Parc s’ha dit!
Ahir, un cop al parc, em va venir precisament
aquest pensament. Era com si del darrer dia de parc a ahir hi hagués hagut un
parèntesi estrany. Perquè torno al parc, és dilluns i la vida segueix com
sempre: les mateixes persones passejant els mateixos gossos, el parc tant
bonic... I a l'inrevés quan arribo a Sant Esteve!!!
És viure en dues realitats paral·leles. Dues vides,
diria jo.
La que ho porta pitjor és la Lluna. Les nostres absències li pese. Mentre hi era
el Bruc no se li feia tant difícil, però ara si que se li fa pesat.
Per sort, només queda un cap de setmana abans de
tornar a Sant Esteve a passar l’estiu! Allà la Lluna s’ho passarà la mar de bé!
Jocs i passejades llargues pels camins de poble amb els gossets veïns, una mica
de treball i amistats canines al Centre Caní...
I potser quan tornem de vacances cap a Monza... No!
No diré res encara! No fins que estigui tot ben lligat!!!
Mentres, mireu quina foto més divertida! Veieu “l’objecte
de desig” de la Lluna?
Si! Uns esquirol moníssim!! I gens espantadís! Els
jardins de la Villa Reale n’estan plens i ella es torna boja buscant-los. És un dels petits grans plaers de la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada