dimecres, 7 de març del 2012

Els dies a Monza...

Quina gràcia! Ahir durant la classe la Ste li va fer una foto a la Lluna on se la veu d'esquena tota ella força pleneta! Val, no és pot dir que estigui grassa, però està en el seu pes rècord, 20 quilos, i no se li nota ni una costella ni els ossos de la pelvis ni res. Nosaltres diem que està feta un botifarró. Quina bona vida que fa, la punyetera!



També va fer una foto del Bruc intentant agafar un trosset de pernil dolç. 



Com li agrada, aquest joc, al Bruc! El faig seure un metre lluny del banc i reparteixo trossetes de pernil per tot el banc: per sobre, per sota... Li dic "cerca!" i ells es posa en marxa. Haurieu de sentir com li va el nas! Quan els ha trobat tots i faig saber dient-li "Ja està!". Li encanta!

Em sap molt de greu que estigui malalt, el pobre. Té tantes ganes de fer coses, li agrada tant treballar...! A Vallgorguina varem fer obediència i a les darreres èpoques abans d’emmalaltir havíem aconseguit un treballa fantàstic. Després, aquí a Monza amb l'Stefania hem descobert la cerca olfactiva i li encanta. Llàstima que sempre hem de vigilar de no demanar-li massa per si li baixa massa el sucre. Tampoc no pot treballar sempre, perquè de vegades no es troba bé. És una llàstima. I ara, a sobre, per si no en tingués prou, va i agafa la Leishmania! Potser una mica massa per a un sol gos, no??

En fi!

Uf, avui tocava queixar-se una mica. De tant en tant es pot, no? De fet, diuen que les penes compartides són menys penes, oi?

Apart d’això avui tenim un fantàstic dia de sol que penso gaudir a tope fent una bona passejada pel parc amb els gossos!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada