Si, si! Pediluvi! Això em va dir la veterinària que li havia de fer al Bruc. Per l’ungla. Un pediluvi amb Amukina dissolta en aigua. Després, amb l’ungla ben neta (furgant ben endins), posar-li una crema antibiòtica i tapar-li perquè l’ungla no toqui el terra.
Doncs això faig!
L'aigua no li agrada gens, i em costa un munt tenir-lo quiet. El tio no volia ni tocar l'aigua amb la pota. Quanta tonterieta, el gos!
Sort que després es deixa manipular molt bé, que si no...
De vegades enlloc de posar-li el mitjó, que li va caient, li embolico ben embolicada l’ungla amb esparadrap i quan arribo a casa li trec i li netejo.
No és ideal, però vaja...
El rotllo és que ell quan fa pipi (i en fa moooooltes vegades) grata la terra amb les potes. Així no hi ha manera de curar-li aquesta maleïda ungla!! I ja sabem què passa als diabètics amb les ferides a les extremitats, no?? Per sort, de moment no té infecció. El dit està la mar de bé, gens inflat...
Ai! Creuem... els dits!!!
Acabem amb una imatge borrosa però molt maca del Bruc i la Lluna dormint juntets.
Tot i no jugar junts, es fan molta companyia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada