Una meravella de gossets.

És un bon gos, el Rodri... Diumenge passat vam sortir (a l’òpera! No es pot viure a Milà dos anys sense anar a la Scala almenys una vegada, no?? Doncs això, varem anar a l'òpera i com que plovia molt a mi em va saber greu deixar els gossets a fora, sobretot perquè la Lluna s'ha de quedar lligada.

Total, que resulta que la representació va durar cinc hores! Uf, tremendo! Però vaja, hi havia dues mitges parts de 40 minuts, o sigui que tampoc va ser tant terrible. A més, Sígfrid és molt xulo!

Doncs els gossets van estar dins de casa més de set hores i es van portar de meravella, sobretot el Rodri, que no era dins la seva gàbia i no va tocar res de res. Hi havia cables, ordinadors, la fregona amb la galleda... Res de res. És una passada de gos!

És veritat que al jardí ha destrossat tots els llitets i algun sortidor del rec automàtic (uf...), però dins de casa es porta la mar de bé.

La Lluna no cal ni dir-ho, perquè és de confiança total. Ella es fa una boleta i dorm tota l'estona.

Per cert, que fa un parell de dies que la veig una mica coixa. L’hauré d’anar observant.

Ahir al matí vam fer una bona passejada pel parc (feia temps que no podíem fer-la) amb els gossets de la Ste i vaig filmar una estona. Podreu veure com sembla que la Lluna va una mica coixa. Pobretaaa!!!

Se’ns va afegir una noia que té un gos d’una raça que aquí no es veu gens, una Hovawart. És una cadelleta molt maca i una mica poruga que es diu Coraline.

El parc està preciós oi? És maca la tardor. Llàstima del canvi horari, però vaja...