Darrerament
quan torno de Barcelona La Lluna està súper, súper carinyosa i jo no acabava
d’entendre perquè... Fins que ahir hi vaig caure. Des que es va escapar la
darrera vegada quan marxo la deixo lligada a fora amb una cadena i el mateix fa
la Stefania. Em sap molt de greu fer-ho, però em fa molta por que es torni a
escapar i surti al carrer. Vivim en una zona molt transitada!!
Total,
que com que està tant de temps lligada quan torno està súper enganxosa i demana
tantes carícies.
Tot
i que d’enganxosos ho estan tots dos, quan torno. Mireu si no aquesta foto! Jo
asseguda al costat amb un gos a banda i banda.
Sort
que tinc dues mans!!!
I
dos gossos! Mireu quin goig el duet fantàstic!!
Demà
operem em Rodri dels ulls. Ja us explicaré com va!
De moment, avui el porto a
rentar, que aquest divendres arriben uns amics amb tres
nenes petites i vull que estigui ben net i polit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada