dilluns, 19 de novembre del 2012

De campanes i persecucions.



Ja fa uns dies de l’operació del Rodri i tot va la mar de bé. Porta la campana d'una manera tant natural que és com si no la portés, i això fa que xoqui amb tot... i amb tots! Jo tinc les cames plenes de blaus de les trompades que em dona!

De fet, es mou amb tanta naturalitat que ja ha trencat una campana. Mireu com va quedar (li vaig haver de posar cel·lo i tot)!
Aquí el teniu passejant tant tranquil.

  


... i menjant, tot amb la campana (Trencada) posada.




I aquí l'estat de la campana quan li vaig treure.



Ara porta la segona, que espero que sigui la darrera. I la porta sense problemes. Mireu aquest vídeo d’avui al matí. Juga amb la Nabu amb tota la naturalitat del món. Quina sort!




La pobra Lluna també està patint de valent. No pot fer un pipí que el Rodri no se li acosti "perillosament" amb la campana i li doni un cop a cul. De fet, aquests dies la Lluna es manté a força distància del Rodri i fins i tot no juguen tant com normalment.

Parlant de la Lluna. Divendres ens va donar a la Ste i a mi un ensurt de mort. Al bell mig del prat ens va aparèixer una llebre (Que inconscient, amagar-se al mig d’un prat per on corren tants gossos!).

Total, que la Lluna va començar-la a perseguir i va desaparèixer de la nostra vista. Va aparèixer una vegada encara corrent darrera la pobre llebre i va tornar a desaparèixer una bona estona. Quan finalment va tornar i ens va veure de lluny es va estirar a l’herba a descansar. Quan estava una mica recuperada caminava una mica més i es tornava a estirar.

I així vam estar més de mitja hora. De tant en tant li venien ganes de vomitar i vomitava saliva i escuma. Estava realment exhausta! Jo no l'havia vista mai així. Vaig trucar al veterinari, que em va dir de tenir-la en observació i si tenia algun dubte o no es reprenia que li portés. Per sort  es va anar trobant bé, però caminava molt lentament, com si li fes mal tot el cos.

Va ser un ensurt que al final no va quedar en res, però carai, quin patiment.

Seria possible que un galgo corregués fins a morir??

Uf, no vull ni pensar-hi...



Lluneta! Que de vegades ens fas patir!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada