Aquesta nit ens ha deixat el Bruc. S'han acabat les punxades d'insulina, els controls del sucre, les infeccions, el dolor...
Per fi descansa tranquil.
Nosaltres el plorem mentre recordem totes les coses que ens ha donat, tot el que hem après amb ell...
Quan em senti amb una mica més d'ànims ja explicaré com ha anat tot.
Tinc també ganes de posar en ordre tots els pensaments que m'aclaparen. Ho aniré fent en els proper dies.
El Bruc ha estat un gos que marca la vida. El meu primer gos.
Acabo amb les paraules que m'ha escrit ahir a les 3,50 de la matinada el veterinari del Bruc (que malauradament no hi va ser perquè no era de guàrdia):
"Ha estat un plaer i un honor conèixer un gos tant gran per dins com per fora". Gràcies, Marco. El fet que el gos arribés al veterinari amb l'alegria que ho feia el Bruc, movent la cueta a tope i demanant carícies, demostra com d'estimat se sentia fins i tot allà... i mlagrat tots els tractament que se li feien, al pobre.
Fins i tot la veterinària que el va ajudar ahir, que també el coneixia bé (tothom el coneixia, a la clínica) plorava com nosaltres.
Estic molt orgullosa del nostre Bruchetto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada