Ara que hem tornat a casa torno a pujar de manera regular (tres tardes per setmana, si puc) al Centre Caní Vallgorguina, o com li dic jo, al “cole”.
Allà els gossets s’ho passen genial mentre juguen amb altres gossos i aprenen coses noves.
Vaig començar amb el Bruc, vaig seguir amb la Lluna i ara em dedico al Rodri, que ha de treballar una miqueta per a ser un gos encara més educat.
Es porta molt bé, la veritat, però és jove, té força i de vegades estira una mica massa la corretja. A les classes aprenem tots dos a conèixer-nos millor, a estar atents l’un a l’altre i a divertir-nos fent coses junts.
A més, a mi m’encanta fer classe! M’agrada molt la obediència (Obediència Canina Internacional) perquè t’ajuda a tenir més complicitat amb el teu gos, a estar més en sintonia un amb l’altra. Ara com ara estem treballant el “costat”, el “seu”, el “terra”, el “quiet”... Ell ja sap fer totes aquestes coses, però es tracta que les faci mentre hi ha distraccions o està amb altres gossos. Es tracta que estigui pendent de mi i que faci els exercicis amb precisió i exactitud. Oh, no és una feina només d’ell, no! Jo li he d’ensenyar com fer-ho bé, i això costa moooolt! De fet, ja he dit que a les classes aprenem tots dos oi?
Ja us aniré explicant els nostres progressos.
De moment, us penjo una foto Rodri a classe, assegut i quiet. Estava tant guapo que no vaig poder evitar fer-li una foto!
I per acabar, una foto dels dos ben adormidets, un al costat de l’altre. M'agrada molt veure'ls així!
Mmm... vénen ganes de dormir, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada