L’altra dia de classe el marit d’una de les noies, l’Alícia, va fer algunes fotos del grup que fem classe junts. Mireu!
Fem goig, oi? I mireu aquesta del Rodri! Que guapo, no???
De totes maneres, no tot són flors i violes.
Hi ha dies que les coses van rodades i altres que costen una mica més. El Rodri és jove, té 17 mesos, i està ple d’energia i té moltes ganes de jugar. Per això de vegades li costa concentrar-se en el tema. Qualsevol cosa li interessa i el distreu, sobretot els gossos que fan classe amb nosaltres o els que volten al voltant de la pista. A mi em costa cridar la seva atenció fins i tot amb xuxes i això em frustra una mica. Però vaja, és part de l’aprenentatge (d’ell i meu). En moments així respiro fort, em relaxo i continuo la classe.
Cada vegada que acabo una classe penso en les coses que he fet, en com ha anat i en què he d’esforçar-me més la propera vegada.
I quan començo la nova classe repasso el que vull fer aquella classe. Coses com ara “avui en centraré en fer que em miri motivant-lo molt i fent que es diverteixi” o “Avui treballaré amb calma i sense posar-me nerviosa encara que es distregui molt”. I coses així...
Fa poc que fem classe i estic segura que cada dia avancem, fins i tot els dies que sembla que anem enrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada