Notem molt la seva absència. I molt sovint parlem d'ell, de què estaria fent en un cert moment, de com ens rebria si fós a casa quan tornem després d'unes hores fora...
Però sempre amb un somriure. No ens imagineu amb llàgrimes ni res d'això. Haviem tingut massa temps per a preparar-nos. Ho haviem anat assumint des de força abans que arribés l'inevitable.
De fet quan començavem a planificar la baixada a Barcelona d'aquest estiu jo pensava: "Ai, que no sé si el Bruc hi arribarà".
I així ha estat.
Serà estrany arribar només amb la Lluna. Però tenim un munt d'amics que ens mantindran ben distrets! I a la Lluna també!!!
I ja comencem a fer plans per al proper gos. A la Lluna li anirà molt bé tenir un company. Es troba sola, a casa. Jo noto que li falta en company. El Bruc era una mica el pal de paller de la Lluna.
Avui mirava fotos de tots dos junts estiradets i realment en tenim moltes!
Que macos, tots dos junts! L'extranya parella, "El Gordo y la Flaca"... tant únics, ells dos! La gent es feia un fart de riure quan els veia pel carrer! Ens preguntaven: "I s'entenen bé"? I tant, que s'entenen bé!!! Són molt diferents, però han trobat el seu equilibri.
En fi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada