Avui canvio de protagonistes!
És que a mi també m’agraden els gats. Per això avui presento els gats que m’envolten aquests dies.
El primer és el Tommasino. És el gat de la veïna de Monza. Un gat enorme i preciós, amb el pèl llarg tot marró xocolata i els bigotis blancs. Guapo, eh?
És ja força vellet, té 15 anys, i la meva preocupació més grans és que la Lluna un dia intenti atrapar-lo. Us imagineu? No! Jo no vull ni pensar-hi!!! És força àgil, però millor que la Lluna no el vegi corrents pel jardí...
L’altra és la Gateta. No li podem posar nom perquè ja en deu tenir, o sigui que li diem Gateta. Ella ve a visitar-nos quan som a Sant Esteve. Preciosa, oi?
És la gata d’uns veïns del barri però no la tenen mai a dins. Viu a fora i va per lliure. I sempre que arribem a Sant Esteve ens ve a trobar. Nosaltres li donem menjar (De gos. Ja ho sé que no és ideal, però per dos dies...) i llet. Ah, i li fem moltes i moltes carícies, que és el que més li agrada! No havia conegut mai un gat tant carinyós com ella. És una passada.
És una mica espantadissa. S'acosta però am precaució, si és a la cuina i veu que tanques la porta del jardí de seguida demana que li obris per a marxar. És clar que no vol quedar tancada a dins. Però de vegades es descara, entra ben endins de casa i te la pots trobar... ben bé a sobre, demanant-te carícies mentre mires la tele. I és clar, no li pot dir que no!
I a mi, que quan sóc allà trobo a faltar terriblement la Lluna (i abans els dos), m’encanta tenir un animalet a casa per a fer-li tantes i tantes magarrufes!
Em sembla que un dia tindré un gat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada