No li agrada gaire el bany, a la Lluna. L'accepta amb resignació i prou. De fet, jo acostumo/acostumava a banyar poquíssim els gossos. Sé que els banys massa seguits no va bé a la seva pell (bé, si els fas amb un xampú adequat suposo que no passa res, però igualment...). A més, jo estic acostumada a banyar-los a casa, a fora el jardí, i això només ho puc fer a l’estiu. A l'hivern, si cal, ells rento amb escuma seca.
La Lluna no fa mai massa olor i això és una sort. El Bruc, en canvi, tenia una olor corporal fortíssima que augmentava quan s'estressava (anant en cotxe, per exemple). I un dels errors que vaig cometre amb el Bruc (si, en vaig cometre uns quants que segur que m'ajudaran a fer-ho millor en el futur) és no acostumar-lo de ben petit a l’assecador. I li tenia pànic. No sé què devia pensar. Que era un aparell pericolosíssim, amb aquell soroll que feia? Vés a saber... La qüestió és que es posava nerviós fins al punt de poder mossegar per por. Per això no el portava mai a rentar a la perruqueria, perquè gairebé totes fa servir assecadors.
Ah, per riure una mica: mireu un parell de fotos del primer bany del Bruc! Quina cara de resignació!!
Resumint, que vaig banyar la lluna i després la vaig treure a passejar mentre s'assecava (s'asseca de seguida, amb aquest pèl tant curt!) i després es va poder relaxar ben relaxadeta estirada a sobre de l’herba fresqueta del jardí.
Quina vida, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada