Ai, que la Lluna se’ns fa velleta!! No és que perdi energia, no! Està tant enèrgica com sempre. Quan som al parc corre com una boja! L'altra dia va veure un conill i va córrer com una boja almenys un quilòmetre. Després va tornar (sense conill, per sort!) esbufegant, amb un pam de llengua a fora, feliç i satisfeta de la vida.
El que canvia és el seu aspecte físic. El darrer parell de mesos s'està emblanquint moltíssims! Mireu aquestes fotos:
Es veu més blanca tota ella, oi? Se li estan omplint de pèls blancs fins i tot el clatell i les potetes.
Segons la seva cartilla té 7 anys, però aquesta és una edat aproximada. En realitat pot ser que en tingui 8 o 9.
Com a curiositat explicaré que la seva data de naixement oficial és l'1 de gener del 2005 perquè als gossos abandonats o dels que no sa sap la data de naixement se'ls "fa néixer" a tots l'1 de gener de l'any que es pensi que poden haver nascut.
Jo encara li dono pinso normal, però potser un dia hauré de començar a donar-li pinso Senior. La sort és que és una gossa saníssima. No té cap problema de salut. Fa quatre dies va tenir una traqueïtis, però apart d’això i alguna esgarrinxada no té res de res.
Que duri, perquè ja estem prou liats amb el Bruc, que té malalties per a donar i vendre, el pobre!
Aquí el teniu, a sota de la meva taula de treball. Impossible traballar, amb un Bullmastiff okupant la taula, no?
Ell com més a prop meu està més feliç és.
La gent pensa que aquests gossos tant grans no poden tenir-se en un pis i que és millor que estiguin en un jardí. Si li pregunteu al Bruc on prefereix estar us dirà, sens cap mena de dubte, que el lloc on més li agrada estar és ben a prop del Jordi i meu. La seva felicitat i tranquil·litat és tenir-nos a prop, sentir-se part de la família. Es moriria de tristesa si el condemnéssim a viure al jardí.
Però això és un tema del que ja parlaré un altre dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada