Agafeu-vos fort!!!

Mireu quin gruix de gel trec del bol d’aigua dels gossos! A la foto es veuen les restes de gel de dos dies, que no arriben a fondre’s.

Fantàstica passejada pel parc, amb Bruc inclòs! No feia tant de fred com ahir i com que no hi havia gaire gent l'he deixar lliure i ha campat per on ha volgut (dins un radi de 4 o 5 metres de mi, és clar). Si s'allunya massa el crido i ve de seguida. És un encant!

Aquí està amb la Lluna i la Jackie.

I ara... agafeu-vos fort!

Bé, suposo que recordeu que fa uns dies vaig dir que li havien de fer una prova al Bruc per a veure quines globulines tenia altes. Es veu que hi ha tres tipus de globulines: alfa, beta i gamma, de les quals les gamma globulines són les “dolentes”, les que ens han de preocupar.

Doncs el resultat de l’electroforesi va donar com a altes les..... gamma globulines!!! Les dolentes, vaja! El pobre Bruc sembla que hagi trepitjat merda!

Aquestes globulines podes estar altres per alguna infecció bacteriana o per algun tumor. El veterinari va decidir de mirar primer el més senzill de mirar, que també és el "menys greu": les malalties infeccioses: Ehrliquia, Leishmania i Ricketsia.

El resultat ha estat: positiu de Leishmania.

Ni el veterinari s’ho podia creure! Penseu que el mes de setembre li varem fer una anàlisi de sang molt complert i les globulines estaven de conya.

El mateix vespre li varem treure una mostra d'orina per a saber si té els ronyons tocats. Encara no tenim els resultats, però segur que no, perquè la malaltia és molt inicial. De fet, no té cap símptoma. Si no fos pel tema de les cataractes i les proves per a operar-lo no ens n’haguessim adonat fins més endavant i llavors sí que seria un problema.

O sigui que en aquest sentit la cosa no és greu. Ara caldrà fer un tractament d’injeccions durant 28 dies i potser donar-li alguna pastilla.

Per sort ell està molt acostumat a les injeccions i les pastilles, o sigui que no serà difícil tenir la malaltia controlada (ai, espero...).

La mala sort és que s’acaba de posar a la venda a Catalunya la primera vacuna contra la malaltia. Per pocs mesos! La mala fortuna del Bruquet el persegueix...

L’important és que ell està la mar de bé dins dels alts i baixos de la diabetis, però la mar de bé.

Fa riure, perquè quan vol cridar l’atenció perquè té gana toca amb la pota el bol de menjar fins que el tomba i es queda allà parat fent cara de pena.

I si vol la meva atenció per alguna altra cosa o també per menjar se’m cola a sota la taula. Amb la mateixa cara de pena, és clar! Deu pensar "si molesto força haurà de fer-me cas". Que espavilat, el tio!!!

Bruc! Que ens agrades molt!!! I et cuidarem moltíssim sempre!!!