Traqueïtis!

Ai, que la Lluna té una traqueïtis! O con diuen aquí, una “tracheite”.

Pobretaaaa!

Però el fet és que primer jo em vaig pensar que se li havia quedat alguna cosa clavada a la gola. Us explico perquè.

Tot va començar divendres, quan vaig anar al parc i la vaig deixar córrer lliure. Va estar molta estona furgant en un lloc concret, i jo de seguida vaig pensar que estava menjant alguna porqueria. Li encanten les porqueries, des de la caca de cavall fins... ecs... fins els vomitats... eeeeecs!

Quan va tornava fer uns escarafalls estranys i a mesura que passava el vespre era com si s'estigués ennuegant. Jo vaig pensa que esperaria, perquè en general estava tranquil·la i, a més teníem convidats a posar. Com que li anava a menys vaig esperar fins ahir a anar al vete (anar-hi diumenge em va semblar excessiu). També em tranquil·litzava el fet que no menjava i bevia bé. 

Quan hi vaig anar jo pensava: “Uf, li hauran de fer radiografies per a veure què té clavat i on i ja em diràs tu com aconseguirem tombar aquesta gossa a la taula metàl·lica per a fer-li les radiografies! I si l’han d’operar?! Quin marron!”

I va resultar que no, que no té cap os de pollastre o espina de peix a la gola! Resulta que té una traqueïtis, és a dir una inflamació de la tràquea. li dóna molèsties, però de moment per sort no li ha donat febre ni res.

Uf... Quin alleujament! Jo ja patia...

Per sort això amb una mica de medicació se li passarà. Ara es tracta que no li encomani al Bruc, que està delicat com una flor amb la seva diabetis, les seves cataractes i tot plegat!

Per cert, us passo un vídeo força graciós (o no, segons com es miri...) del Bruc intentant seduir la Lluna, que no té cap mena d’interès en ell. Pobret Bruc !!!

Per cert,que si sentiu sorolls estranys que surten de la Lluna... és la traqueïtis!!!