El Rodri estira.

Un dels “problemes” (vegeu que ho escric entre cometes, perquè tampoc no és pas greu) del Rodri és que quan passeja lligat estira. I estira. I estira. I si veu un gos que li interessa (és a dir tots) encara estira més.

Jo no estic acostumada a això, perquè la Lluna no estira gens. El Bruc estirava en moments concrets: si ens acostàvem molt a una femella que li interessava o si volia tenir un "intercanvi d'opinions" amb un mascle. Si no, no estirava gens. I evidentment en els darrers temps no tenia ni forces ni ganes d’estirar massa, el pobre.

Total, que el Rodri estira. No com un boig (seria horrible), però porta sempre la corretja amb aquell punt de tensió que al final acaba molestant.

Gos nou reptes nous, no??

Per als moments en què no puc dedicar-me a corregir-lo (perquè vaig amb la Lluna o perquè en aquell moment prefereixo senzillament passejar que educar), li vaig comprar un arnés que es diu EasyWalk (en anglès Passeig fàcil). És aquest.

La corretja es lliga davant i quan el gos estira massa, la part de davant de l’arnés l’impedeix d’avançar, el frena. Però és un arnés força incòmode per al gos i moooolt incòmode per la persona que el porta, perquè la corretja es mou molt cada vegada que el gos mou una pota.

Jo procuro fer-lo servir poc. La resta del temps intento solucionar el tema de diverses maneres.

Hi ha una famosíssima educadora canina, la Turid Rugaas, que ha escrit un llibre precisament sobre aquest tema. Es titula (en anglès) "“What do I do when my dog pulls” (Què puc fer quan el meu gos estira). És un llibre molt curtet però molt i molt interessant.

Doncs jo ara tinc l’oportunitat de posar en pràctica el seu mètode, que és el següent:

Abans de començar ensenyar al gos un senyal (soroll amb la boca, picar-se la cuixa…) per a cridar la seva atenció. Això es pot aconseguir fent el soroll i quan ens miri donar-li una xuxe.

-         Durant el passeig parar-se a la mínima tensió de la corretja.

-         Esperar 2 segons sense dir res.

-         Fer el senyal per a cridar la seva atenció.

-         Tan bon punt es giri felicitar al gos.

-         Fer un parell de passos canviant de direcció i el gos seguirà.

-         Premiar amb una xuxe.

-         Repetir tantes vegades com calgui.

Aquest és el secret: repetir tantes vegades com calgui... i no defallir.

PERÒ!!

Hi ha vegades que me’n caso, d'anar parant cada ½ minut, cridant-lo, etc... i sóc una mica més contundent. Una estrebada, un avís, un “Ei!" amb veu enfadada l’ha de fer entendre que “amb aquella actitud no anirà enlloc”.

I si en un moment donat m'estira molt perquè veu un gos i està molt interessant a acostar-s'hi (El Rodri és super sociable, especialment amb les femelles. Ehem...) li passo la corretja per davant del pit per trabar-li les potes del davant (que és el mateix que fa l’Easy Walk) d’aquesta manera:

He fet servir la corretja de la Lluna perquè és vermella i es veu més.

Apa, doncs! Que avui és divendres!!!