Perquè
no ens falti mai l’entreteniment, aquest cap de setmana que érem a Sant Esteve
la Lluna ha tornat a escapar-se. I vàries vegades. La primera vegada van
tancar-li el forat i ella en va obrir un altre. Al final, quan jo ja estava a
punt d'arribar a casa em va trucar la Ste per dir-me que s'havia escapat del
condomini i voltava lliure pel carrer.
Havia
de passar tard o d’hora. La porta del pàrquing s’obre sovint i ella quan
s’escapa de casa va allà perquè sap que hi ha gats. Només cal que entri o surti un cotxe perquè ella s'escapi.
La
Ste la va anar a buscar per una zona i jo quan vaig arribar a casa vaig sortir a buscar-la per una altra, amb el Rodri.
Al
final, després de ½ hora, va tornar ella sola tan tranquil·la. Havia sortit a
donar una volteta perquè suposo que s’avorria, tantes hores sola al jardí.
És que ella no s'escapa o es perd, no. Surt a donar una volta.
Però el carrer és ple de cotxes. Això és el que m'amoïna.
Total,
que tornem a la cadena. Quan la deixo al jardí la lligo a la cadena i prou. I
quan marxi els caps de setmana, doncs una estona lligada a la cadena i una
estona a dins de casa.
Estic
cansada de patir quan estic a Barcelona.
Ho sento, Lluna, però t’ho has buscat
tu.
Canviant
de tema us deixo unes quantes fotos de l'excursió
que varem fer el cap de setmana passat a un llac a prop de casa.
Els
gossets s’ho van passar pipa, sobretot el Rodri, que va córrer lliure gairebé
tota l’estona. La Lluna va anar lligada. S’allunya massa i vam preferir que
corrés lliure el Rodri que ella.
Llàstima que el Rodri encara no es decideix a nedar...!
Quina gràcia el cartell a sobre del Rodri, no?
Apa, doncs! Demà més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada