El vent i La Lluna.

Quan fa vent la Lluna ho passa molt malament. Suposo que el que la molesta sobretot és el soroll, perquè ella és molt sensible als sorolls forts com petards, trons, etc. El vent, quan passa entre alguns objectes fa un soroll molt agut que em sembla que és el que la molesta més.

Total, que ahir per la nit va fer un vent increïble (jo aquí no havia vist un vent tant fort mai) i vam passar... la nit del lloro!

Normalment els nostres gossos no pugen mai al pis de dalt, on son els dormitoris. Doncs els dies de tempesta, petards, etc. sí que puja i nosaltres li permetem, ja que són moments puntuals.

Ahir va ser un d’aquests dies, o més aviat una d’aquelles nits. El problema va ser que pujava, s’enfilava al llit i quan estava arraulideta xiulava el vent i s’aixecava i marxava per a tornar al cap d’una estona i repetir l’operació.

Resumint en una paraula: la-nit-del-lloro!!!

Per sort Aquesta nit no ha fet vent i hem pogut descansat tots la mar de bé!

Ai, Lluna Pruna!!!