Divendres varem tenir classe amb la Lluna. Uf, crec que va ser la pitjor classe des que varem arribar! De fet, es podria dir que la Lluna no hi era, a la classe...Estava molt distreta, tota l’estona mirant a deliri els voltants cercant esquirols, conillets... en fi, qualsevol cosa que es mogués.
Després de rumiar-hi varem deduir que això es podia deure a la frustració acumulada. M’explico. El dia abans varem anar a passejar la Lluna i jo soles pel parc de la Villa Reale, sense el Bruc. Doncs resulta que varem veure dos esquirols i la Lluna es va tornar boja de l'emoció, intentant enfilar-se als arbres, mirant amunt tota l'estona... Però com que la portava lligada tenia els moviments força limitats. Resultat: frustració. Però és que el mateix dia de la classe, divendres, durant la passejada del matí per un altra parc la Lluna va veure un conillet, però també anava lligada (És un parc força urbà). Més frustració. És segurament per això que el divendres per la tarda, quan es va sentir lliure el seu pensament es va actuar en “mode cacera”.
De fet, només entrar al parc ja va començar a mirar a dreta i esquerra. La Stefania ens va fer enfilar a sobre d'uns troncs (li agrada fer-nos fer una mica de "mobility", pujant i baixant obstacles) i la Lluna, amb corretja hi pujava, s'hi asseia, però sense ni mirar-me, només pendent de buscar. I això que portava pernil dolç per a premiar-la!!
Total, que quan la varem deixar lliure desapareixia tota l’estona entre els arbres per tornar passats 5 minuts, mirar-nos i tornar a marxar per un altre costat. Varem fer un parell de cridades bones (va venir encantada) però a la tercera va tornar a desaparèixer.
No varem ni tant sols intentar fer una cerca. No valia la pena.
Per sort una cosa que té molt bona la Lluna és que a casa, fins i tot si està frustrada, es porta molt i molt bé i no toca res. De fet, a casa es passa la major part del dia dormint. Això si, quan surt a passejar s'activa i no hi ha qui la pari!
A veure com anirà la propera classe! Jo estic arribant a la conclusió que ja no val la pena que treballem la cridada. És millor que ens centrem en treballar la cerca, que li agrada molt.
La Lluna és la Lluna.
I com diuen els experts:
HEM DE DEMANAR AL GOS EL QUE POT DONAR, NO MÉS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada