Tot i que amb la Lluna ja no faig obediència (estic més centrada en el Rodri, que ho necessita més), quan vaig a Vallgorguina procuro sempre fer alguns exercicis amb la Lluna.
És molt important quan tens un gos sènior no deixar de fer coses amb ell adaptades, això si, al seu estat físic i mental.
A més, si incorpores un altre gos a la família és també molt important que el gos que ja tenies no es senti deixat de banda en favor del que acaba d’arribar (que sovint es un cadell que requereix moltíssimes atencions per part nostra).
Jo amb la Lluna segueixo fent els treballs d’olfacte que fèiem a Monza: Cerca d’objectes, seguir rastres i mobility, és a dir posar-li xuxes per entre obstacles perquè es diverteixi buscant-les alhora que treballa la flexibilitat del seu cos.
Aquestes fotos són del darrer exercici que va fer. Per trobar un trosset de Frankfurt la Lluna és capaç de saltar qualsevol obstacle!!!
Apart d’això, la Lluna també sap buscar-se ella sola la diversió. Mireu què va trobar l’altra dia! Un conill mort.
Ja us podeu imaginat com va disfrutar arrossegant-lo amunt i avall!! Sort que després d’un quart d’hora el va amagar i vam poder seguir la nostra passejada!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada