(Avís al lector: és una entrada una mica "escatològica"!)
A la Lluna li tocava revisió de la pell (la té molt millor, per sort) i al Bruc mirar una infecció petita en una pota (sé per experiència que les infeccions comencen petites i poden escampar-se a tota una pota, amb el que això implica) i donar-li un cop d’ull general, ja que el veterinari no l'havia vist des d’abans de baixar a Barcelona el mes de juliol.
La Lluna va ser ràpida: la pell va millorant de mica en mica. Hem se seguir amb la mateixa alimentació i poca cosa més. Ah, pesava 18,400 quilos, cosa que per ella està de meravella!
Aquesta foto li he fet avui al matí. Millor, la pell, oi?
Sort que a poc a poc la Lluna va tornant a estar al 100%, perquè el Bruc ens té més que distrets!
El vete va mirar-li la pota i efectivament té un abcés que hem de tractar amb antibiòtics. Malauradament, els gossos diabètics tenen més tendència a tenir infeccions que els gossos que no pateixen aquesta malaltia. Ja hi estem acostumats, a tractar alguna infeccioneta de tant en tant. Mentre no es torni immune als antibiòtics...!
Després va mirar-li el que en italià s’anomena el “pisellino”.... la tita, vaja. El passat mes d'abril li van treure un bonyet que va resultar se un carcinoma escamós i jo havia observat que li tornava a sortir. Per això li hem d'anar controlant de tant en tant. El problema és que dijous varem poder comprovar que el li està sortint ara no està al mateix lloc de l’altre. Si, si! Està a la mateixa tita (òbviament!!), però en un lloc diferent. I ho varem comprovar perquè encara porto al mòbil la foto que li varem fer el mes d'abril abans d'operar-lo (Ei! La gent és lliure de portar al mòbil les fotos que vulgui, no??). Total, que creix a un o dos centímetres de distància de l’altre. No és una bona cosa... Però en fi! De moment és petit i no farem res. Anar observant i poca cosa més. Si es fa gran i li molesta el traurem. I res més. En aquest sentit el veterinari ho té tant clar com nosaltres: no vol fer rés que sigui més invasiu del que sigui estrictament necessari perquè el gos tingui una bona qualitat de vida. Ja l’hem remenat prou, al pobre!
En aquest sentit, ja tinc ganes que comenci el fred i el pobre no passi tanta calor, perquè això fa que no pugui fer passejades llargues, perque es cansa molt. L’hivern a ell li va de meravella!
Una altra cosa que li hem de mirar a fons és la vista. El veterinari concertarà una visita amb un oftalmòleg caní, perquè té l'ull dret força blanc i va perdent vista. Vull saber com està realment i com hi veu. L’ull blanc pot significar que té una cataracta, que en un futur es podria operar, però també podria ser un glaucoma, i això si que no s'opera però en canvi es pot tractar amb unes gotes. Total, que ha arribat el moment de saber com està realment de la vista i mirar d’entendre cap on ens porta el futur. Oh, de moment hi veu força, jo diria que uns 5 metres o així (ho veig quan el crido al jardí i em busca sense veure'm fins que s’acosta a mi), però hem d’estar preparats pel que pugui passar en el futur. A ell, de moment, no se’l veu amoïnat. Deu pensar: “Vaja, ara sempre hi ha boira. Doncs res, ara toca viure així.” Crec que això de la vista és més un problema per a nosaltres que per als gossos.
Jo em considero afortunada, en aquest sentit. L'11 de desembre farà dos anys que té diabetis i encara hi veu molt bé. Hi ha gossos que a la setmana de ser diagnosticats perden la vista del tot, en alguns casos fins i tot d’un dia per l’altre!
Veieu? Sempre s’ha de ser positiu!
A més, del sucre està molt bé i de gana també. Menja la mar de bé i està ben grassonet. De fet, està en els 55,700 quilos. Potser una mica massa, perquè si pesés menys es sentiria més lleuger i no li costaria tant de moure’s, però si li redueixo la quantitat de menjar he de regular-li la quantitat d'insulina, passar uns dies mal regulat... uf, un pal. Ja està bé com està.
I no està gens malament com està, no? Ben a prop de la mestressa, espaterrat ensenyant totes les vergonyes i roncant com una mala cosa. El Bruc, vaja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada