Les cataractes...

Confirmat: El Bruc té cataractes bilaterals madures.

Bé, ja ens ho esperàvem. De fet, massa han trigat...  La part positiva és que almenys no és un glaucoma. Ens feia patir l'ull esquerra, que té una pinta estranya, però la doctora diu que el té inflamat i la pupil·la molt petita perquè la cataracta s'ha format més recentment. Li hem de posat unes gotes 3 cops al dia durant 10 dies perquè li baixi la inflamació.

La veterinària diu que hi veu com a través d’un cul d’ampolla, tot borrós. Jo al·lucino de veure que bé es manega per casa i pel carrer! Suposo que una mica funciona per memòria (jo ahir vaig veure les cataractes i hi són!).

Quan es nota realment que no hi veu és quan et té davant i et busca, com abans d¡’ahir al vespre o ara mateix aquí. Jo era a la cuina i ell amb mi. He vingut al despatx a escriure i ell s'ha quedat dormint a la cuina. Llavors he vist que de sobte ha aparegut al mig del menjador súper atent: No em veia. L'he cridat dues vegades: la primera ha girat el cap cap al soroll i la segona ha confirmat que era jo i ha vingut trotant de l'alegria! Ai, pobre... Fa peneta, en  moments així...

Però vaja, en general es manega de conya.

Ara ens toca a nosaltres valorar els pros i els contres d’operar-lo. Bé, i assegurar-nos que està operable fent-li de tot, va dir la oftalmòloga, fins i tot proves al cor, perquè com que el gos és un pacient que no col·labora (fes-li entendre a un gos que no es pot moure ni un mil·límetre!!), l'anestèsia és molt profunda, fins al punt que durant l'operació els tenen amb respiració assistida.

I el postoperatori és clau, en una operació d’aquesta mena. És una recuperació lenta a la que se li ha de sumar el sucre, és clar. Però vaja, el percentatge d’èxits és d’un 90-95%. Seria mala sort, no???

Hem quedat que un dia anirem el Jordi i jo a parlar amb el Crippa amb totes les preguntes que ens vagin sorgint. Ni tant sols ell, el veterinari, sap què faria al nostre lloc. A ell li sap greu remenar-lo tant. De fet, ell diu que com que l'operació la faríem al gener (No volem arriscar les vacances de Nadal si hi hagués problemes...) vés a saber com estarà llavors. Qualsevol infecció o problema que tingués ens obligaria a endarrerir la operació... i ell és el rei de les infeccions!!

Total, que la cosa està així. I no m’enrotllo més amb el tema, que no em vull fer pesada!

Fa dies que no parlo de la Lluna i tinc força coses a explicar! La darrera classe, on va trobar una persona! I les seves escapades de casa per a perseguir gats i menjar-se el seu menjar! Aquí la teniu, avui al parc amb el Tobia, el Jack Russell. Recordeu l'escultura??? Fa temps en vaig penjar una foto a l'altra blog. Ara ja gairebé ha desaparegut...